ENGUANY NO ES FA AQUESTA ASSIGNATURA 

AQUESTA ÉS LA DARRERA PROGRAMACIÓ REALITZADA 

L'assignatura de Tecnologia Industrial II, optativa del segon curs del Batxillerat Tecnològic, en forma de continuació de l'assignatura de Tecnologia Industrial I, va adreçada a alumnes que tenen interès per continuar estudis de caire tècnic molt marcat, be sigui en un cicle formatiu de grau superior, be en una carrera universitària tècnica.

1. Entendre la tecnologia com una interrelació de diferents camps de coneixements (tècnics, científics, històrics, econòmics i socials) que tenen com a finalitat la satisfacció de necessitats de la humanitat.
2. Aprofundir en els elements de cultura tecnològica per millorar el seu coneixement sobre qualsevol camp industrial concret, i valorar les repercussions de l’activitat industrial a la vida quotidiana.
3. Comprendre el paper de l’energia en els processos tecnològics, les transformacions i aplicacions i adoptar actituds d’estalvi i de valoració de l’eficiència energètica.
4. Comprendre i explicar com s’organitzen i desenvolupen processos tecnològics concrets, identificant i descrivint les tècniques i els factors econòmics i socials que concorren en cada cas.
5. Analitzar sistemàticament aparells i productes de l’activitat tecnològica per explicar el funcionament, utilització i forma de control i avaluant la qualitat. Comprendre i utilitzar la terminologia, simbologia, instruments i mètodes dels processos tecnològics elementals, d’acord amb la normalització específica corresponent.
6. Identificar i seleccionar materials d’ús comú per a les seves propietats i aplicacions tecnològiques.
7. Analitzar l’organització i desenvolupament dels processos tecnològics, el comportament dels sistemes i les respostes dels instruments, com també l’impacte de les tecnologies de la informació.
8. Projectar i construir sistemes, circuits o peces, cercant, seleccionant i interpretant la informació tècnica adient. Manipular amb destresa i precisió materials, instruments i eines.
9. Participar en la planificació i desenvolupament de projectes tècnics en equip, aportant idees i opinions, responsabilitzant-se de tasques concretes i complint els compromisos.
10. Desenvolupar autonomia i confiança; inspeccionar, manipular i intervenir en màquines i processos tècnics i comprendre el funcionament.
11. Aplicar els criteris de la qualitat i seguretat industrials adequats a cada procés tecnològic seguint les normes específiques.
12. Comprendre el paper fonamental de la normalització i de la simbologia en l’entorn d’un desenvolupament permanent de la tecnologia, dels processos tecnològics, i la seva creixent incorporació als àmbits quotidians i domèstics.
13. Valorar la rendibilitat d’un projecte industrial una vegada considerades totes les inversions necessàries en tecnologia, les mesures de seguretat, el cost econòmic de la producció i la previsió de beneficis obtinguda a partir del corresponent estudi de mercat.
14. Analitzar les possibilitats d’aplicació de la informàtica tant en l’aspecte de la gestió com en l’aspecte de la seva aplicació als processos tecnològics, com també la rendibilitat de la seva incorporació.
15. Comprendre les diferents aplicacions tecnològiques i les seves possibilitats per resoldre els problemes i els desenvolupaments tecnològics de diferents tipus.

1. Assaig de propietats físiques i quimiques.
2. Assaig de propietats elèctriques i magnètiques.
3. Propietats mecàniques. Assaig de tracció, compressió, duresa, tenacitat, fatiga.
4. Altres tipus d’assaig. Assaigs tecnològics.

• Destructius
• No destructius

 

Procediments

1. Descripció de les principals propietats físiques i químiques i forma de fer els assaigs.
2. Descripció de les principals propietats elèctriques i magnètiques i forma de fer els assaigs.
3. Descripció de l’assaig de tracció per diferents tipus de materials.
4. Resolució de problemes d’aplicació de la llei de Hooke utilitzant el mòdul d’elasticitat.
5. Representació gràfica de la corba tensió/allargament i reconeixement dels punts més destacats.
6. Descripció dels diferents assaigs mecànics i en particular dels de duresa.
7. Resolució de problemes de càlcul de duresa.
8. Realització de diferents assaigs als materials més corrents que siguin senzills i a la vegada expressius.
9. Identificació dels materials més utilitzats a la indústria per les seves propietats físiques i tests senzills de reconeixement.
10. Descripció d’altres tipus d’assaigs (raigs X, ultrasònics, etc.).
11. Avaluació de la importància que tenen els assaigs dins la indústria i l’economia productiva.

Actituds

1. Apreciació de la importància que tenen els assaigs de materials, abans d’utilitzar-los.
2. Curiositat per conèixer aplicacions pràctiques dels assaigs.
3. Rigor amb els detalls que defineixen els assaigs.
4. Actitud crítica davant la seva aplicació a les situacions.
5. Seguretat en l’assimilació de conceptes i en la resolució de problemes.
6. Atenció a les explicacions del professor.

C3) Materials reutilitzables. (4 hores)

Conceptes

1. Concepte de materials reulitzables.
2. Procediment de reciclatge.
3. Tractament de resídus. Diferents tecnologies.
4. Importacia de la reutilització de materials per a la economia, la societat i el medi ambient.
5. Riscs de la elaboració, transformació i abocament de materials.
6. Normes de seguretat en el maneig de materials.

 

Procediments

1. Anàlisi dels materials que es poden reutilitzar.
2. Descripció dels diferents procediments de reciclatge.
3. Lectura i comprensió d’articles de la premsa que facin referència a temes de tractament de residus.
4. Avaluació dels diferents sistemes de tractament de residus.
5. Experimentar el compostatge de fems orgànics.
6. Planificació pràctica d’un sistema de recollida selectiva de residus domèstics.
7. Elaboració de normes de precaució i seguretat en el maneig de materials.
8. Comparació amb les normes existents.

Actituds

1. Reconeixement de la importància que té la reutilització de materials.
2. Acceptació de l’esforç que suposa la distribució selectiva dels residus i la creació de l’hàbit.
3. Seguiment de les normes que s’hagin explicat a classe.
4. Desig de mantenir l’aula/taller i el lloc de treball net i sense deixalles.
5. Respecte pel medi ambient.

3.- METODOLOGIA.

El caràcter post-obligatori i des del nostre punt de vista encara fonamentalment propedèutic d'aquesta etapa, junt amb els continguts plantejats en el currículum oficial, d'estructura bàsicament conceptual, junt amb els sistemes d'ensenyament universitari, de tipus més tradicional, afavoreixen la utilització d'una metodologia més convencional, on s'intentaran conjugar les exposicions orals, els problemes pràctics i l'aprenentatge autodidacta de l'alumne.

El sistema escollit per a la posta en pràctica d'aquesta metodologia és el següent:

- Classes de caràcter expositiu, per a presentar i desenvolupar el gruix dels continguts a treballar durant el curs.

- Realització, durant algunes hores de classe, de pràctiques de laboratori o sessions de problemes, referents als conceptes que s'estiguin treballant en les classes expositives.

• Confecció i presentació, per part dels alumnes reunits en petits grups, de treballs d'investigació i aplicació pràctica dels continguts estudiats.

• Realització al llarg del curs, en grups de 2 o 3 persones, d'un projecte aglutinador i de posta en pràctica dels continguts explicats. Aquest projecte consisteix en l'anàlisi i ajust, en fases "sincronitzades" amb els diferents blocs de continguts de l'assignatura, d'una maqueta motoritzada controlable per ordinador començada a construir per companys de cursos anteriors. Les característiques del projecte a retocar són: disposar de tres moviments a l'espai, independents (3 graus de llibertat), control manual i per ordinador altern, sensors de recorregut i/o fi de cursa.

Previament s'haurà de desenvolupar un avantprojecte de reforma constituit, al menys, per una anàlisi de les característiques mecàniques de la maqueta i una proposta de millora. Com a resum final s'haurà de fer un estudi simplificat de la forma, dimensions i materials d'una màquina de tamany real, impulsada amb dispositius pneumàtics i oleohidràulics.

 

4.- AVALUACIÓ.

Criteris d'avaluació:

Els criteris d'avaluació de la matèria són bàsicament els definits per a aquest segon curs, en el currículum oficial i són els següents:

principis de màquines

1. Explicar quina serà la màquina més adient per resoldre un problema tècnic.
2. Avaluar si una màquina d’unes característiques determinades pot resoldre el problema plantejat (potència, velocitat, parell motor).
3. Dissenyar un procediment de prova i mesura de les característiques tècniques d’una màquina o instal·lació en condicions nominals i d’ús normal.
4. Relacionar les característiques de funcionament d’una màquina amb les precaucions que s’han de tenir a l’hora de mantenir-les i utilitzar-les.
5. Distingir entre els diversos tipus de màquines elèctriques.
6. Comparar els motors rotatius i alternatius.
7. Reconèixer les diferències entre motors de cicle d’Otto i dièsel.
8. Fer un balanç energètic d’un motor.
9. Calcular dimensions de motors alternatius segons la potència, pressió i rpm que desitgem.
10. Ser conscient de la importància que tenen les màquines en el món actual.
11. Valorar positivament l’esforç investigador que ha suposat arribar al nivell de la tecnologia actual.
12. Dibuixar l’esquema bàsic d’una turbina.
13. Explicar el funcionament dels diferents tipus de turbines.
14. Desmuntar alguna màquina, identificar-ne peces i subconjunts.
15. A partir del funcionament d’una màquina, avaluar els riscs per a la salut que suposen el fum, les descàrregues elèctriques, els materials utilitzats, etc.
16. Comparar els diferents tipus de turbines.
17. Dissenyar un procediment d’instal·lació, muntatge i manteniment d’una màquina.
18. Calcular, a una màquina frigorífica, els valors de les energies calorífiques i la potència del compressor.
19. Relacionar el cicle de vapor amb l’aplicació típica com a generador d’energia a les centrals elèctriques amb grup dinamo-alternador.
20. Resoldre problemes de càlcul de potència, treball d’un cicle, parell motor, consum de combustible, rendiment tèrmic i mecànic en els motors alternatius de 2 i 4 temps.
21. Relacionar els elements d’un circuit frigorífic amb la seva funció energètica.
22. Descriure aplicacions pràctiques dels circuits frigorífics i bomba de calor.
23. Descriure la constitució i el funcionament dels diferents tipus de màquines elèctriques.
24. Relacionar el tipus de màquina elèctrica amb les seves aplicacions fonamentals tot sabent-ne el perquè.
25. Utilitzar les màquines seguint les normes de seguretat.

sistemes automàtics

1. Analitzar la composició d’un sistema automàtic d’ús comú identificant els elements de comandament, control i potència.
2. Relacionar la funció que volem que faci un sistema de control amb l’esquema de blocs que l’implementa.
3. Aplicar els recursos gràfics i verbals apropiats a la descripció de la composició i funcionament d’un sistema automàtic concret.
4. Diferenciar amb claredat entre comparadors, elements de control i de potència.
5. Representar gràficament els senyals que intervenen en un sistema de control.
6. Interpretar esquemes d’automatismes.
7. Simplificar esquemes de blocs de sistemes automàtics fins a treure’n la relació entrada-sortida.
8. Aplicar el criteri de Routh per saber si un sistema de control és estable.
9. Aplicar el tipus de sensor adient a la funció de detecció que ha de fer.
10. Interessar-se per les aplicacions dels sistemes automàtics i la seva evolució.
11. Acceptar la introducció dels sistemes automàtics com a nous models de fabricació.
12. Comparar els sistemes de control de llaç obert i els de llaç tancat .
13. Muntar i comprovar un sistema senzill de control a partir del plànol o esquema d’una aplicació característica.
14. Comportar-se d’acord amb els continguts actitudinals d’aquest bloc.
15. Utilitzar els actuadors adients a la potència i a les necessitats que ha de cobrir el sistema de control.
16. Dibuixar, per una entrada senzilla determinada, les respostes d’un regulador proporcional, integral o derivatiu.
17. Comparar el funcionament dels diferents tipus de controladors.
18. Deduir la resposta d’un regulador PID, partint del que fan els components per separat.
19. Analitzar la introducció de l’ordinador a un sistema de control i com a control.
20. Relacionar el tipus de captador o sensor amb les seves aplicacions més adients.
21. Cercar informació tècnica i característiques de diferents tipus de sensors comercials.
22. Experimentar amb diferents tipus de sensors i comprovar-ne el funcionament real.
23. Treballar amb els continguts actitudinals d’aquest bloc.

control i programació de sistemes automàtics

1. Distingir el control automàtic analògic del digital.
2. Aplicar l’àlgebra de Boole als circuits elèctrics amb interruptors.
3. Aplicar l’àlgebra de Boole als circuits electrònics amb portes lògiques.
4. Relacionar esquemes, funcions lògiques i taules de veritat.
5. Utilitzar la tecnologia de portes lògiques I-O-NO per implementar funcions lògiques.
6. Utilitzar la tecnologia de portes lògiques O+N per implementar funcions lògiques.
7. Utilitzar la tecnologia de portes lògiques N+I per implementar funcions lògiques.
8. Dibuixar els esquemes elèctrics i els esquemes amb portes que implementin les funcions lògiques corresponents.
9. Simplificar els esquemes i les funcions lògiques que els representen (C6, P8).
10. Construir circuits MSI utilitzant portes lògiques (multiplexors, comparadors, codificadors…).
11. Resoldre problemes de lògica combinacional utilitzant diverses tecnologies i optimitzant i simplificant les solucions.
12. Utilitzar tant les funcions en forma de minterm com de maxterm.
13. Saber transformar una funció en forma de miniterm en maxterm i viceversa.
14. Saber traduir a formes lògiques els enunciats verbals dels problemes.
15. Muntar i comprovar els circuits combinacionals resultants.(Simular)
16. Aplicar els recursos gràfics i verbals apropiats a la descripció de la composició i funcionament dels circuits seqüencials més senzills (biestables, registres, comptadors tant sincrons com asincrons).
17. Muntar i comprovar els circuits seqüencials senzills.
18. Comparar les diferències entre la programació rígida i la flexible.
19. Aplicar la lògica programada a la solució de problemes de control.
20. Conèixer els blocs típics d’instruccions en llenguatge assemblador dels microprocessadors.
21. Distingir entre un microprocessador i un microcontrolador.
22. Utilitzar l’ordinador com a element de control amb una targeta i un petit programa.
23. Muntatge de senzills sistemes de control i simulació per ordinador.
24. Utilitzar l’autòmat programable o un simple microprocessador de 8 bits per fer un programa senzill de control.
25. Comportar-se d’acord amb els continguts actitudinals d’aquest bloc.

circuits pneumàtics i oleohidràulics

1. Descriure un circuit pneumàtic.
2. Explicar el funcionament dels diferents tipus de bombes.
3. Explicar el principi de Pascal i el teorema de Bernoulli.
4. Aplicar els principis anteriors a la resolució de problemes pneumàtics i oleohidràulics típics.
5. Diferenciar un circuit pneumàtic i un d’oleohidràulic.
6. Analitzar raonadament les propietats que ha de tenir un fluid per poder ser utilitzat a un circuit pneumàtic o oleohidràulic.
7. Explicar el funcionament dels diferents tipus de compressor.
8. Analitzar les parts i el funcionament d’una xarxa d’alimentació d’aire comprimit.
9. Dibuixar una xarxa d’alimentació d’aire comprimit utilitzant la simbologia normalitzada.
10. Explicar el funcionament dels diferents tipus de vàlvules pneumàtiques i oleohidràuliques.
11. Analitzar el funcionament de diferents tipus d’elements de lògica pneumàtica.
12. Obtenir les taules de veritat i les funcions lògiques dels diferents elements de lògica pneumàtica.
13. Descriure i obtenir les taules de veritat i les funcions lògiques dels diferents elements de lògica pneumàtica i el funcionament dels cilindres de simple i doble efecte.
14. Relacionar elements pneumàtics per aconseguir circuits capaços de resoldre problemes senzills de control de màquines o dispositius.
15. Dibuixar els esquemes dels circuits pneumàtics o oleohidràulics dissenyats utilitzant la simbologia normalitzada.
16. Simular algun circuit senzill de control pneumàtic.
17. Comportar-se d’acord amb els continguts actitudinals corresponents a aquest bloc.

Muntar algun circuit senzill de control oleohidràulic.

materials

1. Seleccionar materials per una aplicació pràctica determinada, considerant les seves propietats, factors tècnics i mediambientals.
2. Assenyalar, al seu nivell, la tècnica que s’hauria d’utilitzar per modificar les propietats del material per complir la seva funció.
3. Analitzar el procés d’oxidació dels materials més utilitzats.
4. Analitzar la corrosió dels materials més utilitzats per efecte dels agents corrosius més comuns.
5. Aplicar la tècnica de protecció més adient a cada tipus de material, tenint en compte les circumstàncies a què està sotmès.
6. Explicar raonadament, en funció del tipus de treball que ha de fer un material, quin tipus de tractament superficial és el més adient.
7. Explicar quin tipus d’assaig és el més adient per comprovar determinada propietat d’un material.
8. Experimentar qualitativament alguns tipus d’assaigs que es puguin fer amb facilitat i comparar resultats (tracció, duresa, fragilitat, resistència elèctrica).
9. Adonar-se de la dificultat d’obtenir bons resultats a les aplicacions tecnològiques.
10. Projectar un pla de recollida selectiva de residus que tengui en compte la zona on es produeixin.
11. Projectar un pla de tractament d’aquests residus que inclogui el reciclatge.
12. Avaluar l’impacte ambiental i econòmic de cada un d’aquests plans.
13. Projectar un pla de seguretat en el maneig de diversos residus.
14. Ser conscient de la importància econòmica i social del reciclatge dels materials.
15. Elaborar un conjunt de normes de precaució i seguretat en el maneig de materials.
16. Actuar d’acord a les normes de seguretat que el professor hagi donat a classe.
17. Adonar-se de la importància que té conèixer l’estructura i propietats dels diferents tipus de materials per poder utilitzar-los d’una forma tecnològicament correcta.

Metodologia;

El sistema d'avaluació es fonamentarà, a més de l'observació directa individualitzada, en la valoració de les sessions de pràctiques i problemes realitzades, els treballs d'aplicació desenvolupats i les proves orals i escrites que periòdicament, en nombre mínim de dos per trimestre, es proposaran. L'estructura d'aquestes proves es detalla a l'apartat següent.

 

5.- CRITERIS DE TITULACIÓ I QUALIFICACIÓ

Els criteris de superació de l'assignatura de cara a la titulació, se centren en l'assoliment de les capacitats que defineixen els objectius generals. D'acord amb els objectius generals, els continguts i els criteris d'avaluació plantejats pel currículum oficial, es consideraran mínims exigibles els següents criteris:

- Conèixer les principals propietats dels materials així com els seus factors tècnics, econòmics, etc. bàsics per poder explicar les raons de selecció dels materials en dissenys concrets i les possibilitats de substitució per materials alternatius.

- Analitzar les característiques fonamentals de màquines i instal·lacions i definir les magnituds principals a assajar i comprovar per a garantir un correcte funcionament del sistema.

- Identificar les parts de comandament, control i potència de sistemes automàtics, indicant la funció de cada un dels elements que el formen i el sistemes bàsics de programació i regulació.

- Conèixer i utilitzar els recursos gràfics i verbals adequats per comprendre els diagrames i instruccions tècniques de màquines, circuits o sistemes tècnics.

- Simular informàticament circuits i mecanismes d'acord amb plànols o esquemes, alguns dissenyats per ells mateixos, tanmateix com detectar possibles disfuncions monitoritzant l'evolució de les magnituds més importants o característiques.

Respecte als criteris de qualificació de la matèria, atenent al caràcter terminal del curs, a la "supeditació" a les P.A.A.U. de gran part de l'alumnat i a l'interés per cicles formatius de grau superior de la resta, la nota final de l'assignatura s'obtindra de la següent manera:

• 80% de la nota: Mitja aritmètica ponderada dels exàmens realitzats al llarg del curs. El contingut dels exercicis serà el conjunt total de continguts estudiats fins el dia de la prova. Cada prova, escepte la final, estarà constituida per 2 problemes de 3 punts i 6 qüestions de 1 punt, d'estructura similar a la prova de selectivitat. La prova final tendrà la mateixa estructura que selectivitat, amb 1 problema de 4 punts i 6 qüestions de 1 punt, podent-se elegir entre dues opcions. Les característiques dels problemes i qüestions estan enfocades en detectar en l'alumnat el grau d'assoliment obtingut dels conceptes i procediments programats, però especialment la capacitat deductiva i de relació que l'alumne presenta amb els continguts introduïts per ressoldre nous problemes relacionats amb l'amplissim camp de coneixements introduïts en el currículum.
• 20% restant: Valoració dels problemes, treballs "d'investigació", exposicions orals, i, sobre tot, la maqueta motoritzada controlable per ordinador (projecte unificador del curs) de caràcter obligatòri.
• Arrodoniment del resultat anterior a nota sencera en funció de les actituds demostrades per l'alumnat al llarg del curs.

6.- RECUPERACIÓ.

La recuperació d'alumnes que presentin l'assignatura pendent de cursos anteriors no té necessitat ja que els pocs alumnes suspesos en anys anteriors han de repetir el curs sencer.

En el que fa referència a la recuperació d’aquells continguts on els alumnes que fan l'assignatura presentin problemes d'aprenentatge, els sistemes d'avaluació definits permeten la detecció ràpida de les dificultats, podent-se plantejar activitats de reforç més dirigides per a aquells alumnes interessats en assolir les aptituds, incloent problemes i exercicis més particularitzats, sessions pràctiques més dirigides, entrevistes i explicacions individualitzades, etc.

 

7.- MATERIAL I RECURSOS DIDÀCTICS.

BIBLIOGRAFIA:

Sonia Val i altres. TECNOLOGIA INDUSTRIAL II. Ed. Mc Graw Hill. Madrid, 1996., considerat com a llibre recomanat (de consulta) per a l'alumnat, encara que no s'ha definit cap llibre de text ja que no se n'ha trobat cap que s'adapti suficientment a la programació realitzada.

Trad. Lino Álvarez Valdes. MEMORIAL TÉCNICO. Ed. Dossat, S.A. Madrid.

G. Niemann- ELEMENTOS DE MAQUINAS (Vol. I). Ed. Labor. Barcelona, 1988.

Carles Riba i Romeva. SELECCIÓ DE MATERIALS EN EL PROJECTE MECÀNIC. CPDA- ETSEIB. Barcelona, 1988.

Roclaine. MANUAL DEL AISLAMIENTO EN LA INDUSTRIA. 1988

GRAN ENCICLOPÈDIA CATALANA. Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona 1971-1982.

Val, A. EL LIBRO DEL RECICLAJE. Integral. Barcelona 1992.

Revistes, catàlegs i altres publicacions i fotocòpies que es facilitaran als alumnes.

ALTRES RECURSOS DIDÀCTICS:

A part de l’aula-grup on desenvolupar les classes habitualment, l'aula taller amb les seves eines i instruments, retroprojector, transparències, ordinador portatil i video-projector, vídeos així com l'aula d'informàtica per a realitzar sessions de simulació.

 

 

8.- TEMES TRANSVERSALS.

A part del tema de la Educació Medi-Ambiental, definit pel centre com d'atenció prioritari en aquest cicle, i que en aquest curs es reforça com contingut important del bloc de materials, estaran presents al llarg d'aquest curs:

Educació per a la igualtat entre els sexes: Tenint present la capacitat en termes d’igualtat de les dones per desenvolupar funcions atribuïdes tradicionalment a homes.

Educació del consumidor. En l'aspecte de educació del consumidor es farà referència als drets del consumidor, interès de llegir la informació tècnica que acompanya els productes de consum, la repercussió sobre un mateix i el medi dels processos de consum, no tan sols des del punt de vista del consumidor, sinó també del punt de vista de l'instal·lador o del fabricant. Criteris d'avaluació de la qualitat d'un producte.

 

9.- ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES I EXTRA-ESCOLARS.

Donat el bon resultat de les visites realitzades anys anteriors a instal·lacions interessants per la seva magnitud, tecnologia aplicada o repercussions ambientals, es procurarà complementar les visites fetes el curs passat amb altres com les de la torre de control del tràfic de l'aeroport d'Eivissa i el laboratori de control de qualitat de la PIMEEF on materialitzar els continguts sobre proves d'assaig de materials, per la impossibilitat de realització amb les instal·lacions del centre. A més, s'estudiarà la pòssibilitat d'anar a la urbanització auto-alimentada de La Caleta, del Sr. TRIMBOLI, i es vol mirar de realitzar una visita a la serradora de Ca Na Negreta, i alguna altre empresa amb instalacions pneumàtiques i/o oleo-hidràuliques (Aluminios CIDAL, p.ex.) donada la seva gran importància en el món industrial.

10.- ATENCIÓ A LA DIVERSITAT.

El nivell educatiu, post-obligatori i molt més especialitzat en que ens trobam, facilita l'atenció a les ja menors diferències entre motivacions, capacitats i coneixements dels alumnes, podent superar les deficiències del procés amb els mitjans de recuperació definits.

11.- INTERRELACIÓ DEPARTAMENTAL.

A part de la intrínseca relació existent entre els continguts de l'assignatura i els de les ciències pures de l'aplicació de les quals en resulta la tecnologia (Matemàtiques, Física, Química, etc.) no hi ha prevista una relació formal de continguts o activitats a treballar de manera conjunta, encara que la bona relació entre el professorat dels departaments facilita un trasvàs d'informació i coordinació per no repetir continguts comuns a les diferents assignatures.

 

 

12 - SEGUIMENT DEL PLC

Donada la tendència natural del professor i la predisposició favorable de l'alumnat, les explicacions de l'assignatura es fan en Català, encara que part del material de que es disposa està en Castellà (algunes fotocòpies, manuals i documentació diversa). Per altre banda no s'oblida el castellà, especialment en quan a terminologia es refereix, donat el majoritari nombre de publicacions en aquell idioma i el possible desenvolupament d'estudis posteriors en Universitats de fora de la zona de parla catalana.