IES ALGARB
Dpt. de Tecnologia
PROGRAMACIÓ DE L’ASSIGNATURA DE
TECNOLOGIA INDUSTRIAL I
Curs acadèmic 2010/2011
Professor:
XISCO HUGUET
INDEX:
0. ACLARIMENTS PREVIS.............................................................................................................................................................. 2
1. OBJECTIUS GENERALS DE LA MATÈRIA............................................................................................................................. 2
3. CONTRIBUCIÓ DE LA MATÈRIA PER L'ASSOLIMENT DE
LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES.................................. 2
4. CONTINGUTS................................................................................................................................................................................ 3
5. TRACTAMENT DELS TEMES TRANSVERSALS................................................................................................................... 5
6. CRITERIS PER A LA REALITZACIÓ D'ADAPTACIONS
CURRICULARS I ADAPTACIÓ CURRICULAR DELS ALUMNES QUE LA NECESSITEN 5
7. METODOLOGIA............................................................................................................................................................................ 6
CRITERIS ORGANITZATIUS..................................................................................................................................................... 6
MATERIALS I RECURSOS DIDÀCTICS.................................................................................................................................. 6
DEDICACIÓ DE LA MATÈRIA AL FOMENT DE LA LECTURA........................................................................................ 6
ACTIVITATS
COMPLEMENTÀRIES I EXTRAESCOLARS................................................................................................. 6
8. AVALUACIÓ.................................................................................................................................................................................. 6
CRITERIS D'AVALUACIÓ.......................................................................................................................................................... 6
CRITERIS DE QUALIFICACIÓ................................................................................................................................................... 7
CRITERIS DE PROMOCIÓ: Assoliment de les
competències bàsiques............................................................................... 7
INSTRUMENTS D'AVALUACIÓ............................................................................................................................................... 8
MESURES DE RECUPERACIÓ i REFORÇ................................................................................................................................. 8
MECANISMES DE COORDINACIÓ ENTRE ELS MEMBRES DEL
DEPARTAMENT QUE IMPARTEIXEN EL MATEIX NIVELL i DE SEGUIMENT DE LES
PROGRAMACIONS D'AULA.......................................................................................................................................................................................... 8
MECANISMES D'INFORMACIÓ ALS ALUMNES EN RELACIÓ
ALS CRITERIS DE QUALIFICACIÓ I RECUPERACIÓ 9
AVALUACIÓ DE LA PROGRAMACIÓ i PRACTICA DOCENT.......................................................................................... 9
La següent programació s'adapta fidelment al currículum oficial en tots els
apartats que sigui possible, en els quals seguiré la mateixa estratègia de
cursos anteriors on es deixarà el text original amb un tipus de lletra arial normal. Els apartats que es vulguin deixar al marge de
la programació s'escriuen en color grisós, i els meus comentaris i aportacions es posaran
en negreta.
L’ensenyament de tecnología industrial en l’etapa de
batxillerat tendrà com a objectius desenvolupar en l’alumnat les capacitats
següents:
1. Entendre la tecnologia com una interrelació de
diferents camps de coneixements (tècnics, científics, històrics, econòmics i
socials) que tenen com a finalitat la satisfacció de necessitats de la
humanitat, valorant les repercussions de l’activitat industrial en la vida quotidiana.
2. Comprendre el paper de l’energia en els processos
tecnològics, les transformacions i aplicacions i adoptar actituds d’estalvi i
de valoració de l’eficiència energètica juntament al respecte pel medi ambient.
3. Comprendre i explicar com s’organitzen i desenvolupen
processos tecnològics concrets, identificant i descrivint les tècniques i els
factors econòmics i socials que concorren en cada cas. Valorar la importància
de la investigació, el desenvolupament i la innovació en la creació de nous productes
i sistemes.
4. Analitzar sistemàticament aparells i productes de
l’activitat tecnològica per explicar el funcionament, la utilització i la forma
de control, i avaluant-ne la qualitat. Comprendre i utilitzar la terminologia,
simbologia, instruments i mètodes dels processos tecnològics elementals,
d’acord amb la normalització específica corresponent.
5. Identificar i seleccionar materials d’ús comú per a
les seves propietats i aplicacions tecnològiques.
6. Analitzar l’impacte dels sistemes informàtics i com
aquests optimitzen la gestió, el disseny, la fabricació i l’anàlisi dins
l’entorn industrial, valorant la rendibilitat de la seva incorporació.
7. Projectar i construir sistemes, circuits o peces,
cercant, seleccionant i interpretant la informació tècnica adient. Manipular
amb destresa i precisió materials, instruments i eines.
8. Participar en la planificació i el desenvolupament de
projectes tècnics en equip, aportant idees i opinions, responsabilitzant-se de
tasques concretes i complint els compromisos.
9. Desenvolupar autonomia i confiança; inspeccionar,
manipular i intervenir en màquines i processos tècnics, i comprendre el seu
funcionament.
10. Comprendre el paper fonamental de la normalització i
de la simbologia en l’entorn d’un desenvolupament permanent de la tecnologia,
dels processos tecnològics, i la seva creixent incorporació als àmbits
quotidians i domèstics. Aplicar els criteris de la qualitat i seguretat
industrials adequats a cada procés tecnològic seguint les normes específiques.
11. Valorar la rendibilitat d’un projecte industrial una
vegada considerades totes les inversions necessàries en tecnologia, les mesures
de seguretat, el cost econòmic de la producció i la previsió de beneficis
obtinguda a partir del corresponent estudi de mercat.
Donat que aquest tema es de recent incorporació en les
programacions, de manera que aquest curs està previst rebre assessorament sobre
aquest plantejament i atés que el curs al que correspon la present programació
és un curs post-obligatori posterior a la ESO, on s'anirà adaptant
progressivament aquesta "filosofia" es concentra la redacció d'aquest
apartat en les programacions de la ESO.
Bloc 1. El procés i els
productes de la tecnologia
- El mercat: Tipus de
mercat i lleis bàsiques. Anàlisi dels diferents mercats en l’àmbit nacional i
internacional.
- Valoració de la
importància de les lleis de mercat i la seva repercussió sobre la indústria.
- L’empresa industrial.
Tipus d’empreses. Organització empresarial: la logística. Les noves tecnologies
a l’empresa.
- Classificació i
valoració dels diferents tipus d’empreses industrials.
- Valoració de la
importància que tenen en una empresa, a nivell de pressupost, les despeses en
concepte d’emmagatzematge i distribució.
- El procés cíclic de
disseny i millora de productes. I+D+I. Oficina tècnica: el projecte tècnic.
- Estudi de petits
projectes industrials, analitzant-ne els antecedents i les perspectives de
futur.
- Conscienciació de la
importància d’una correcta planificació a l’hora de dur a terme un projecte
industrial.
- Control de qualitat i
normalització. Reconeixement dels organismes i entitats encarregats de regular
les diferents normes.
- Determinació dels nivells
de qualitat que ha de tenir un determinat producte i avaluació de les eines per
aconseguir-la.
- Apreciació de la
importància i de la necessitat de la normalització i respecte a les convencions
i normes internacionals.
- Comercialització de
productes tecnològics: el màrqueting.
- Anàlisi de les
diferents tècniques de màrqueting i de com aquestes influeixen en l’usuari
final.
Bloc 2. Materials
industrials
- Classificació dels
materials: metalls i aliatges ferris o no ferris, plàstics, fusta, fibres tèxtils
i materials petris i ceràmics.
- Característiques
tecnològiques dels materials i les seves aplicacions. Nous materials
tecnològics.
- Realització d’assaigs
experimentals per determinar les
principals característiques tecnològiques dels materials més utilitzats.
- Valorar la importància
de triar el material més adient a l’hora de fabricar un determinat producte
tecnològic amb unes especificacions determinades.
- Identificació de
diferents tipus de materials pel seu origen i les seves característiques.
- Disposició a reunir
informació sobre materials, característiques i formes comercials per formar una
base de dades personal per a futures necessitats.
- Procés d’obtenció dels
materials més usuals.
- Curiositat per
conèixer les possibilitats d’obtenir materials i formes de presentació
comercial.
- L’impacte ambiental
produït per l’obtenció, la transformació i les deixalles dels materials.
- Formes comercials de
presentació dels materials. Maneig de les formes comercials dels materials i
planificació de les necessàries per a la realització de diferents tipus de
projectes.
Bloc 3. Elements de
màquines
- Sistemes de
transformació del moviment. Identificació del sistema necessari per resoldre un
problema concret de transformació d’un tipus de moviment en un altre.
- Resolució de problemes
relacionats amb la transformació del moviment.
- Sistemes de
transmissió del moviment.
- Identificació del
sistema necessari per resoldre un problema concret de transmissió del moviment.
- Elements auxiliars de
màquines: Acumulació i dissipació d’energia mecànica, lubricació, unió i
suport.
- Muntatge i
experimentació de mecanismes característics. Seguiment estricte de les normes i
mesures de seguretat per al maneig de les màquines.
- Responsabilitat a
l’hora de compartir el maneig de màquines amb altres alumnes per evitar els
accidents.
- Interpretació de
plànols tècnics. Valoració de les eines informàtiques en el procés de
delineació.
- Interès i curiositat
pel funcionament de màquines més complexes.
- Valoració de la importància
de realitzar un treball amb cura i precisió.
Bloc 4. Circuits
elèctrics
- Elements principals
d’un circuit elèctric: generadors, receptors, conductors i elements de
control. Identificació de la funció que
fa un determinat circuit.
- Transformació i
acumulació d’energia elèctrica. Valoració de la importància que té
l’electricitat en el desenvolupament de la nostra societat, així com de
l’impacte que té sobre el medi ambient.
- Interpretació
d’esquemes elèctrics, de les seves característiques i del seu funcionament.
- Paràmetres d’un
circuit elèctric: diferència de potencial, intensitat, potència i resistència.
- Resolució de problemes
de càlcul de magnituds elèctriques a circuits.
- Respecte estricte amb
l’aplicació del reglament electrotècnic de baixa tensió quan es dissenyin
instal·lacions elèctriques domèstiques.
- Utilització de
programari per al disseny i la simulació de circuits elèctrics.
- Circuits elèctrics
elementals en les instal·lacions domèstiques. Càlcul de línies. Consum elèctric
i hàbits per estalviar energia.
- Identificació dels
circuits elementals que componen un circuit complex.
- Efectes de
l’electricitat en el cos humà. Normes de seguretat. Apreciació de la necessitat
d’aplicar i seguir les normes i mesures de seguretat en treballar amb tensions
perilloses.
Bloc 5. Introducció als
sistemes pneumàtics
- Característiques dels
fluids: l’aire. Principis de funcionament dels circuits pneumàtics.
- Components i símbols
principals en un circuit pneumàtic. Identificació dels símbols de diferents
esquemes pneumàtics.
- Interpretació
d’esquemes pneumàtics, de les seves característiques i del seu funcionament.
- Disseny de circuits
pneumàtics senzills emprant el programari adient.
- Sistemes de producció
d’aire comprimit.
- Aplicacions dels
circuits pneumàtics. Analitzar les possibles aplicacions de la pneumàtica a
màquines o sistemes proposats.
- Valoració dels
avantatges i inconvenients d’aquest tipus de circuits a l’hora de utilitzar-los
per implementar un determinat procés.
- Participació en
l’elaboració en grup de projectes d’aplicació de la pneumàtica.
Bloc 6. Procediments de
fabricació
- Procediments de
fabricació per deformació, per separació o tall o mitjançant unió de peces.
- Anàlisi del
procediment de fabricació necessari per elaborar un determinat producte o una
determinada peça.
- Màquines i eines
adequades per a cada fabricació.
- Selecció de les eines
necessàries per a la realització manual de peces en funció dels procediments
adients en cada cas.
- Concepte de tolerància
i aplicació als processos de fabricació. Metrologia.
- Anàlisi dels valors
màxims i mínims de determinades mesures de peces en funció de la tolerància
admissible.
- Atenció en la presa de
mesures en funció de la seva precisió.
- Eines per a la
fabricació assistida per ordinador: CAD i CAM. Màquines de control numèric.
- Minimització de
l’impacte ambiental produït pels processos de fabricació. Selecció de les
mesures adients, per a la realització d’un determinat procés de fabricació, per
minimitzar els impactes ambientals produïts.
- Avaluació d’una planta
de fabricació d’objectes o peces d’ús industrial real.
- Seguiment de les
normes de seguretat en el maneig de cada eina o màquina.
Bloc 7. Recursos
energètics
- El concepte d’energia:
Unitats i formes de manifestació.
- Transformacions entre
les diferents energies bàsiques. Muntatge i experimentació amb elements
transformadors d’energia.
- Fonts d’energia.
Energies renovables i exhauribles. Noves energies i energies en estudi.
- L’energia elèctrica:
generació i transformació. Transport de l’energia elèctrica.
- Centrals elèctriques
tèrmiques, hidràuliques i nuclears. Descripció dels diferents tipus de centrals
elèctriques, avantatges i inconvenients.
- L’energia del Sol.
Instal·lacions fotovoltaiques i sistemes heliotèrmics.
- L’energia eòlica,
l’energia geotèrmica i l’energia mareomotriu.
- Obtenció d’energia a
partir de la biomassa i els RSU.
- Iniciativa a l’hora de
valorar els beneficis i els inconvenients de l’energia nuclear.
- Selecció de la font
d’energia adient en cada cas segons les característiques del lloc.
- L’impacte ambiental de
l’obtenció i del consum de l’energia. Tècniques i criteris d’estalvi energètic.
- Anàlisi de les
diferents tècniques d’estalvi energètic i de millora del rendiment del processos
d’obtenció d’energia.
- Disposició a donar la
importància adient als temes ambientals dins el marc d’un desenvolupament
sostenible.
- Responsabilitat i
respecte a les normes de seguretat.
Temporalitzacio:
1r Trimestre: Bloc 1,
Bloc 2, Bloc 6.
2n Trimestre: Bloc 3,
Bloc 7.
3r Trimestre: Bloc 4,
Bloc 5.
-
Educació moral i cívica
Aquest valor s'intenta transmetre amb la pròpia actitud que els
professors de l'etapa mostram cap el respecte a les normes del departament, del
centre, de la conselleria i del ministeri.
- Educació per a la salut
Els apartats referents a seguretat i higiene en el treball d'alguns blocs
referents al procés industrial faciliten la introducció d'aquest tema.
- Educació per a la igualtat
d’oportunitats
Es procura fomentar amb normalitat la convivència
entre sexes, cultures, religions, etc. dins l'aula. S'intenta mostrar un rebuig
profund a les actituts sexistes, racistes, etc.
- Educació pel respecte dels
drets i deures de les persones
En aquest apartat el plantejament és anàleg al de la primera àrea
transversal.
- Educació ambiental
Aquest és un tema no únicament transversal sinó bastant principal en el
currículum d'aquest curs.
- Educació del consumidor
El primer bloc programat incideix directament en aspectes relacionats amb
el funcionament del mercat i la relació de les empreses amb els consumidors, la
qual cosa dóna peu a introduir cert debat sobre el tema.
- Educació per a la
construcció europea
Les consideracions sobre normalització i homologació permeten comentaris
en aquestos camps, encara que de manera molt superficial, respecte a la resta
d’Europa.
- Educació per a la democràcia
Alguns aspectes organitzatius de les assignatures es plantegen en formes
de votacions que s'acosten a l'estructura democràtica.
- Coneixement i pràctica dels drets humans
Es fa de manera natural amb la pròpia actitud del professorat.
No hi ha cap alumne/a dels onze matriculats que necessiti adaptacions
curriculars, en principi.
La proposta
metodològica per aquest curs s'ha debatut amb els propis alumnes, els primers dies
del curs. Donada la falta d'objectiu "terminal" extern, definit per
l'administració, com en el cas de la selectivitat en 2n de Batxillerat, es
poden flexibilitzar més els continguts. La totalitat d'alumnes consultats ha
preferit incloure temes de més interés que els del curriculum, i desenvolupar
classes més participatives i actives. Per això, s'ha proposat la següent
estructura:
-
Els continguts conceptuals
seran desenvolupats individualment pels
alumnes en forma de llibre digital (publicat a Internet) i comentats en gran
grup en algunes sessions a classe.
-
Es desenvoluparà
setmanalment, al llarg del curs, en
grups de 2 o 3 persones, un procés tecnològic que haurà d'incloure una maqueta
o prototipus.
-
Una de les sessions
setmanals es dedicarà, a l'aula d'informàtica, a anar desenvolupant els
continguts del llibre digital i a realitzar pràctiques de maneig dels mitjans
informàtics i simulacions.
-
També es dedicaran sessions
a l'explicació de dispositius, tecnologies o temes d'especial interés per a
l'alumnat.
Aquesta proposta és susceptible d'anar canviant
en funció de les propostes raonades plantejades pels alumnes, ja que es preten
fer-los protagonistes del seu propi aprenentatge.
Els recursos de que disposam són els habituals de tots els cursos passats:
- Les aules-taller , amb totes les seves eines i mobiliari, de les quals hi ha un inventari actualitzat al menys dos colps a l'any.
- Aules d'Informàtica, compartides entre tots els departaments de l'Institut, i bastant saturades.
- Divers material audiovisual i informàtic recopilat de donacions de professors i alumnes, o recuperat de material de rebuig abans d'enviar-lo a l'abocador.
En aquest nivell post-obligatori, en un batxillerat científic-tecnològic, crec raonable que les poques assignatures de caire científico-tecnològic que hi ha al Batxillerat ens preocupem més per introduir els continguts específics de les ciències i donem per suposats els nivells suficient d'afició per la lectura per assegurar l'estudi i superació corresponent de la matèria.
No hi ha prevista cap activitat complementaria o extraescolar encara que
donat el grup reduit no es descarta que si les circumstàncies són favorables es
pugui planificar alguna visita o activitat d'aquest tipus.
1. Utilitzar un vocabulari adequat per a descriure els
útils i tècniques empleades en un procés de producció (tots els blocs).
Aquest criteri avalua en quin grau s’han
incorporat al vocabulari termes específics i maneres d’expressió, tècnicament
apropiats, per a diferenciar correctament els processos industrials o per a
descriure de forma adequada els elements de màquines i el paper que ocupa
cadascun.
2. Aportar i argumentar idees i opinions pròpies sobre
els objectes tècnics i la seva fabricació valorant i adoptant, si escau, idees
alienes (tots els blocs).
Es tracta de valorar la capacitat de contribuir amb
raonaments propis, a la solució d’un problema tècnic, prendre la iniciativa per
a exposar i defensar les pròpies idees i assumir amb tolerància les crítiques
aportades sobre aquest punt de vista.
3. Avaluar les repercussions que sobre la qualitat de
vida té la producció i utilització d’un producte o servei tècnic quotidià i
suggerir possibles alternatives de millora, tant tècniques com d’altre
ordre (bloc 1).
Amb aquest criteri s’avaluarà la capacitat de distingir
entre els avantatges i inconvenients de l’activitat tècnica, de concebre altres
solucions, no estrictament tècniques, usant materials, principis de
funcionament i mitjans de producció alternatius o modificant la manera d’ús, la
ubicació o els hàbits de consum.
4. Descriure els materials més habituals en el seu ús
tècnic, identificar les seves propietats i aplicacions més característiques, i analitzar la seva
adequació a una finalitat concreta (bloc 2).
Es pretén comprovar l’aplicació dels
conceptes relatius a les propietats dels materials amb la finalitat de
seleccionar l’idoni per a una aplicació real. Igualment si es valoren les
diferents propietats i altres aspectes econòmics, ambientals i estratègics que
condicionen una elecció adequada per a un determinat ús tècnic.
5. Identificar els elements funcionals, estructures,
mecanismes i circuits que componen un producte tècnic d’ús comú (blocs 3, 4 i
5).
A través d’aquest criteri s’avalua l’habilitat per a
utilitzar les idees sobre l’estructura i la funció dels diferents elements que
constitueixen un objecte tècnic per a analitzar les relacions entre aquests i
el paper que ocupa cadascun en el funcionament del conjunt.
6. Descriure el probable procés de fabricació d’un
producte i valorar les raons econòmiques i les repercussions ambientals de la
seva producció, ús i deixalla (blocs 1, 2 i 6).
En analitzar productes i sistemes tecnològics,
s’esbrinarà la capacitat de deduir i argumentar el procés tècnic que,
probablement, ha estat emprat en la seva obtenció i si valora els factors no
estrictament tècnics de la seva producció, ús i possibles destinacions després
de la seva vida útil.
7. Calcular, a partir d’informació adequada, el cost
energètic del funcionament ordinari d’un local o d’un habitatge, i suggerir
possibles alternatives d’estalvi (blocs 4 i 7).
Amb aquest criteri s’avalua la
capacitat d’estimar el cost econòmic que suposa el consum quotidià d’energia
utilitzant factures de serveis energètics, càlculs efectuats sobre les
característiques tècniques de les diferents instal·lacions i informació
comercial. Aquesta capacitat ha de dur a cercar possibles vies de reducció de
costos i estalvi energètic.
8. Relacionar les noves tecnologies amb l’augment de la
qualitat dels productes tecnològics fabricats o elaborats tant des del punt de
vista del disseny i la fabricació com des de la simulació de determinats
sistemes físics, visualitzant de forma gràfica complexos models matemàtics
(blocs 1, 3, 4, 5 i 6).
Així es valorarà la capacitat de
l’estudiant a l’hora d’integrar l’ordinador com a eina que facilita el procés
de fabricació per una banda i d’aprenentatge per una altra.
La Nota de l'assignatura resultarà dels següents criteris:
55% correspondrà a les notes obtingudes de al menys dos exàmens cada
trimestre, que faran mitja entre ells. Els exàmens revisaran els coneixements
dels alumnes sobre els continguts del currículum oficial, desenvolupats en el
llibre digital comentat.
35% correspondrà als treballs desenvolupats per part dels alumnes, tant
els de característiques més conceptuals com la redacció del llibre digital o el
disseny i revisió del procés tecnològic, comles procedimentals corresponents a
la construcció de maquetes i prototipus, i maneig de programes de simulació. També
s'inclouen sessions de resolució de problemes.
10% correspondrà a les actituds d'interés, puntualitat, respecte, ...
La nota trimestral i la final serà la mitja de tots els trimestres
anteriors.
Com és
habitual, els criteris de promoció depenen de la opinió consensuada de tot
l'equip educatiu, respectant les limitacions legals que en cada moment
desenvolupi la conselleria o administració competent en la matèria.
Tot i així, la
nostra postura és que qualsevol alumne que pugui aprofitar millor els
ensenyaments en un curs superior que repetint l'actual, ha de promocionar, ja
que l'experiència confirma en molts casos que la repetició en les mateixes
condicions només agreuja el problema i després, passat un curs, les lleis
obliguen a promocionar l'alumne/a (imperatiu legal). Encara que a Batxillerat hi
ha algunes diferències legals, el nostre criteri segueix essent el mateix.
Els sistemes
d'avaluació utlitzats són els següents:
-
Observació i qualificació
diària del comportament i funcionament de l'alumnat, així com del desenvolupament
de les diferents activitats pràctiques proposades.
-
Correcció i qualificació
d'exercicis obligatoris i voluntaris proposats.
-
Correcció i qualificació
d'exàmens i controls.
A nivell de
Batxillerat els continguts són més complexos que en la ESO, com és natural, i,
tot i ser els continguts bàsicament
descriptius, poden allunyar-se de la realitat més propera i per tant, ser més
difícils d'entendre. Per altre lloc s'inclouen una sèrie de càlculs que, per
alguns alumnes, poden ser relativament dificultosos.
Tot i així, el
reduit nombre d'alumnes permet un major contacte i una més ràpida detecció de
les dificultats d'entenement, que s'intentaran corregir de seguida. En
referència en els exàmens, com a sistema principal per qualificar, es permetrà
que els/les alumnes demostrin que han assolit els coneixements que en les
proves, per falta d'estudi o comprensió, no varen superar satisfactòriament.
Per realitzar les recuperacions d'exàmens s'elegiran moments on la resta de
companys realitzin activitats més autònomes.
En el present
curs no es fan necessaris aquestos mecanismes ja que els professors del
departament es fan càrrec de tots els cursos d'un mateix nivell. En el cas
concret de 1r de Batxillerat, amb un únic grup de 11 alumnes no hi ha molts
professors a coordinar.
De totes
maneres, des de fa anys, en el departament hi ha definits uns criteris,
consensuats amb els professors que de manera més o menys continuada seguim a
l'Institut, i presentats a principi de curs als professors nous que puguin
venir, on, entre altres, es defineixen els mecanismes de coordinació i
seguiment de les programacions. El conjunt complet de criteris s'adjuntava en
les programacions d'anys anteriors i està exposat en la pàgina web del
departament. A continuació hi ha un resum dels mecanismes proposats:
-
Un dels criteris fonamentals
en l'elecció de grups de principi de curs és escollir nivells complets, per
evitar en la mesura del possible les diferències entre diferents professors.
-
Quan no es pot evitar,
s'estableixen criteris de qualificació en la mateixa programació, i
s'organitzaven reunions setmanals entre els professors que donen el mateix
nivell per coordinar pràctiques, treballs i exàmens, que en qualsevol cas
havien de coincidir almenys en un 66%
-
Es demanava a tots els
professors una revisió mensual del seguiment de la programació, omplint la
graella arxivada informàticament a la xarxa del centre per facilitar el procés.
- Trimestralment es recullia una memòria parcial on es demanaven especialment un resum dels continguts realitzats, de la metodologia i analisi de resultats.
Donat que no és necessari actualment i que, en els casos que ho ha estat, depen claríssimament de la bona voluntad, la predisposició, el caràcter, la seriositat i dignitat, etc. dels professors que passen pel departament, que cada any, per les circumstàncies pròpies del nostre departament, fomentades per la falta de coherència de la Conselleria en alguns aspectes sobre les places defnitives que permeten que una de les 3 del nostre departament estigui "des- ocupada" des de fa al voltant de 10 anys, van canviant, és IMPOSIBLE garantir l'esmentada coordinació
A part de la
llista que caporalia d'estudis exposa a principi de curs en el taulons
d'anuncis del centre, els criteris de qualificació s'expliquen cada any, a
principi de curs, a cada un dels grups.
A més a més, hi ha una còpia exposada en la pàgina web del departament (www.eivissaweb.net/algarbtecno o tecno.iesalgarb.es ), tant integrada en la present programació com per separat. També s'exposa a Internet la present programació
El reduit grup d'alumnes permet una interacció molt directe i diària de
l'evolució del procés d'ensenyament-aprenentatge, d'aquesta programació com
document "marc" d'aquest procés i de la pràctica docent com activitat
bàsica d'aquest. És costum meva indicar en les memòries tots els aspectes que
consider millorables de cara a "perfeccionar" el meu treball.