IES ALGARB
Dpt. de Tecnologia
PROGRAMACIÓ DE TECNOLOGIA 4T
ESO
Curs acadèmic 2010/11
Professora: Ana Maria Zorraquino Cremades
ÍNDEX:
1. INTRODUCCIÓ............................................................................................................................. 3
2. JUSTIFICACIÓ.............................................................................................................................. 3
3. OBJECTIUS.................................................................................................................................. 4
3.1. Objectius generals de l´etapa.................................................................................................... 4
3.2. Objectius mínims acordats pel departament............................................................................ 5
3. CONTRIBUCIÓ DE LA MATÈRIA A L´ADQUISICIÓ DE LES
COMPETÈNCIES BÀSIQUES.... 5
4. CONTINGUTS............................................................................................................................... 7
4.1. Blocs de continguts segons el Decret 73/2007 de
27 de juny.................................................. 7
4.2. Relació entre blocs de continguts i unitats
didàctiques............................................................ 9
4.3. Seqüenciació d´unitats didàctiques........................................................................................... 9
5. METODOLOGIA........................................................................................................................... 9
5.1. Orientacions metodològiques del currículum............................................................................ 9
5.2 Criteris organitzatius................................................................................................................. 10
5.3 Materials i recursos didàctics................................................................................................... 10
5.4 Activitats complementàries i extraescolars.............................................................................. 10
6. SÍNTESI DE LES UNITATS DIDÀCTIQUES............................................................................... 11
7. TRACTAMENT DELS TEMES TRANSVERSALS...................................................................... 27
8. ATENCIÓ A LA DIVERSITAT I CRITERIS PER A
L’ELABORACIÓ D’ACIS.............................. 28
9. AVALUACIÓ................................................................................................................................ 28
9.1 Criteris d´avaluació................................................................................................................ 28
9.2 Criteris de qualificació........................................................................................................... 29
9.3 Instruments d´avaluació........................................................................................................ 31
9.4 Criteris de promoció. Assoliment de les
competències bàsiques....................................... 31
9.5 Mesures de recuperació i reforç........................................................................................... 31
9.6 Mecanismes d´informació als alumnes en relació
als criteris de qualific. i recuperació..... 32
9.7 Avaluació de la programació i pràctica docent..................................................................... 32
Una programació didàctica és un conjunt d’unitats
didàctiques ordenades i seqüenciades que ha sigut elaborat mitjançant un procés
de planificació i estructuració d’allò que el professional docent ha de
desenvolupar amb els seus alumnes durant el curs. Llavors, constitueix una eina
absolutament necessària en l’ensenyament, i és responsabilitat dels equips
docents i dels departaments realitzar-la i revisar-la cada any.
A més, cal indicar que la programació didàctica
correspon al tercer nivell de concreció
curricular, situat després del Disseny
Curricular de Base (establert per l’administració educativa) i del Projecte Curricular de Centre (reflectit
en els Projectes Curriculars d’Etapa).
Segons aquestes consideracions, cal fer esment a la legislació que
comprèn tot aquest procés.
A l’àmbit estatal, la Llei Orgànica d’Educació, de 3 de maig de 2006, regula
l’ensenyament actual recolzant-se en dos decrets de mínims: el Reial
Decret 1631/2006 de 29 de desembre per a l’ESO, i el Reial Decret 1467/2007 de 2 de Novembre per al Batxillerat.
Altrament, a les Illes Balears, el
currículum de l’ESO apareix legislat pel
Decret 73/2008 de 27 de Juny
de la Conselleria d’Educació i Cultura.
Mentre que per al Batxillerat, és el Decret
82/2008 de 25 de Juliol.
Tal i com indica el currículum “la matèria de tecnologies en
l’educació secundària obligatòria tracta de fomentar l’aprenentatge de
coneixements i el desenvolupament de destreses que permetin tant la comprensió
dels objectes tècnics com la seva utilització. També pretén que l’alumnat usi les noves tecnologies de la informació i
la comunicació com a eines en aquest procés, a més de com a finalitat en si
mateixes. Així mateix, es planteja el desenvolupament de la capacitació
necessària per fomentar l’esperit innovador en la recerca de solucions a
problemes existents. Per tant, podem entendre que la matèria de tecnologies
s’articula a l’entorn del binomi format per coneixement i aplicació, ambdós amb
un pes específic equivalent. Una contínua manipulació de materials sense els
coneixements tècnics necessaris ens pot conduir a un mer activisme i, de la
mateixa manera, a un procés d’ensenyament i d’aprenentatge purament acadèmics
que, mancat d’experimentació, manipulació i construcció, pot derivar en un
enciclopedisme tecnològic inútil.”
L'ensenyament de les tecnologies en aquesta etapa té com
a objectiu desenvolupar les capacitats següents:
1.
Abordar amb
autonomia i creativitat problemes tecnològics treballant de forma ordenada i
metòdica per estudiar el problema; recopilar i seleccionar informació procedent
de diferents fonts; elaborar la documentació pertinent; concebre, dissenyar,
planificar i construir objectes o sistemes que resolguin el problema estudiat,
i avaluar-ne la idoneïtat des de
diferents punts de vista.
2.
Disposar de
destreses tècniques i coneixements suficients per analitzar, dissenyar,
elaborar i manipular materials, objectes i sistemes tecnològics de forma
segura.
3.
Analitzar els
objectes i sistemes tècnics senzills per comprendre el funcionament; conèixer-ne els elements i les funcions que realitzen;
aprendre la millor forma d’usar-los i controlar-los; entendre les condicions
fonamentals que han intervengut en el seu disseny i la seva construcció, i
valorar les repercussions que ha generat la seva existència.
4.
Expressar i
comunicar idees i solucions tècniques, així com explorar-ne la viabilitat i abast utilitzant els mitjans
tecnològics, els recursos gràfics, la simbologia i el vocabulari adequats.
5.
Adoptar actituds
favorables en la resolució de problemes tècnics, desenvolupant interès i
curiositat cap a l’activitat tecnològica, i analitzar i valorar críticament la
investigació i el desenvolupament tecnològic i la influència que tenen en la societat,
el medi ambient, la salut i el benestar personal i col·lectiu.
6.
Comprendre les
funcions dels components físics d’un ordinador i conèixer-ne el seu
funcionament i les formes de connexió i manejar amb facilitat aplicacions
informàtiques que permetin buscar, emmagatzemar, organitzar, manipular,
recuperar i presentar informació, emprant de forma habitual les xarxes de
comunicació.
7.
Assumir de forma
crítica i activa l’avenç i l’aparició de noves tecnologies, incorporant-les a
la tasca quotidiana, desenvolupant una opinió crítica sobre la influència que
exerceixen sobre la societat i el medi ambient.
8.
Actuar de forma
dialogant, flexible i responsable en el treball en equip, en la recerca de
solucions, en la presa de decisions i en l’execució de les tasques encomanades
amb actitud de respecte, cooperació, tolerància, igualtat i solidaritat.
9.
Ser receptiu a les
necessitats personals i col·lectives més pròximes, així com a les solucions més
adequades que ofereix l’entorn tecnològic més proper. Conèixer les tecnologies
utilitzades en els diferents sectors productius de les Illes Balears.
Els objectius que es consideren mínims són els següents:
1.
Saber que existeix
un mètode per abordar els problemes tecnològics i mostrar interés per
desenvolupar les fases i documents corresponents.
2.
Usar els equips de
protecció i respectar les normes de seguretat en el maneig d'eines i materials.
3.
Tenir interés per
intentar entendre com funcionen els objectes i sistemes tècnics senzills i quotidians.
4.
Saber usar els
recursos gràfics bàsics per entendre i representar objectes simplificats.
Coneixer part de la simbologia i vocabulari específic.
5.
Valorar
críticament els efectes de l'activitat tecnològica en el seu entorn.
6.
Saber utilitzar
les funcions bàsiques dels ordinadors i Internet: connectar-se, buscar
informació, redactar documents, ...
7.
Mostrar una
actitud de respecte i tolerància cap als companys i els professors i altres
membres de la comuitat educativa.
8.
Respectar les
normes d'organització i funcionament de l'assignatura.
Aquesta matèria contribueix a adquirir
la competència en el coneixement i la
interacció amb el medi físic mitjançant el coneixement i la comprensió
d'objectes, processos i sistemes tecnològics que formen part essencial del medi
físic. L'anàlisi d'objectes, tan pròpia de l'activitat tecnològica -on
s'efectuen estudis funcionals, econòmics i d'impacte ambiental entre d'altres -
contribueix directament a abordar el coneixement del medi. El resultat de
l'activitat tecnològica que pretén satisfer necessitats humanes implica
interactuar amb el medi.
Conèixer els elements dels entorns
tecnològics en possibilita l'ús. Sols des del coneixement, l'ús pot suposar una
interacció respectuosa amb el medi, amb la qual cosa es propicien actituds
reflexives i de consum responsable. Aquesta matèria, a més, contribueix a
adquirir destreses per manipular i transformar materials d'ús tècnic, objectes
o instal·lacions. Les manipulacions i les transformacions suposen interaccions
amb el medi que la tecnologia analitza tant en el vessant de tasca manual com
en l'intel·lectual.
La contribució d'aquesta matèria a l'autonomia i iniciativa personal se
centra en el treball de les capacitats per emprendre les accions necessàries
per: proposar-se objectius; analitzar possibilitats i limitacions; calcular
riscos; planificar, i portar les idees a la pràctica i transformar-les en
activitat, per després avaluar i extreure alternatives de millora. Totes
aquestes fases protagonitzen el procés de resolució de problemes tecnològics
mitjançant el mètode de projectes. A més, aquesta matèria contribueix a una
actitud positiva envers el canvi i la innovació i fomenta altres actituds
personals de creativitat i perseverança.
La matèria contribueix al tractament de la informació i la competència
digital mitjançant diversos blocs específics de continguts. Es desenvolupen
les habilitats per localitzar, processar, elaborar, emmagatzemar i presentar informació
utilitzant les tecnologies de la informació i la comunicació. L'ús de
l'ordinador pren protagonisme en aquesta matèria com a eina per simular
processos tecnològics i, a més, contribueix a adquirir destreses en llenguatges
específics com l'icònic o el gràfic.
La contribució a adquirir la competència social i ciutadana consisteix,
per una banda, a desenvolupar habilitats per a les relacions humanes, que al
voltant del procés de resolució de problemes tecnològics proporciona ocasions
per discutir idees i raonaments, abordar dificultats i gestionar conflictes
practicant el diàleg i la negociació, adoptant actituds de respecte, acceptant
crítiques i tolerant els altres.
D'altra banda, un bloc específic de la
matèria es dedica a entendre els aspectes socials del fenomen tecnològic i, per
tant, contribueix a conèixer l'organització i el funcionament de les societats.
La contribució a la competència matemàtica es realitza a
través d'operacions presents especialment en la matèria de tecnologies com la
mesura de magnituds bàsiques, l'ús d'escales i la lectura i interpretació de
gràfics. La tecnologia és el context pràctic on es desenvolupa l'habilitat
d'utilitzar i relacionar nombres i símbols i de conèixer aspectes quantitatius
i espacials de la realitat. La resolució de problemes tecnològics implica
aplicar estratègies de resolució, seleccionar tècniques de càlcul, com també
representar i interpretar la realitat a partir de la informació disponible. La
matèria de tecnologies contribueix, amb el seu caràcter de ciència aplicada, a
l'entrenament de processos de pensament d'inducció i de deducció.
La contribució a la competència en comunicació lingüística es
realitza a través de l'adquisició de vocabulari específic, que ha de ser
utilitzat en els processos de recerca, anàlisi, selecció, resum i comunicació
d'informació. La lectura, interpretació i redacció dels documents propis del
projecte tecnològic desenvolupen la capacitat d'utilitzar diferents tipus de
textos i estructures formals. El treball col ·lectiu tan característic de
l'activitat tecnològica proporciona l'ocasió per desenvolupar les destreses
d'escoltar, exposar i dialogar. Durant les fases del mètode de projectes, la
competència lingüística és necessària per expressar idees generades i després
adoptar decisions en haver-se format un judici crític, en què el llenguatge és
l'estructurador del pensament. L'habilitat d'expressar arguments facilita
l'acceptació de crítiques i incrementa la capacitat efectiva de resoldre
conflictes.
La matèria de tecnologies contribueix a
la competència per aprendre a aprendre, ja
que permet prendre consciència de les pròpies capacitats, tant manuals com
intel·lectuals. En l'execució de projectes es coneixen les potencialitats i
carències pròpies, s'aborden estratègies d'observació, d'organització
d'activitats i temps i s'efectua un registre sistemàtic de fets i relacions. Es
fomenta la curiositat: sorgeixen preguntes i s'han de valorar diverses
respostes tecnològiques davant una mateixa situació o problema. Amb això es contribueix
a crear una sensació d'eficàcia personal que integra la capacitat de continuar
instruint-se d'acord amb els objectius i necessitats individuals.
Els continguts d’aquesta programació
fan referència als Blocs establerts al Decret
73/2008, de 27 de juny:
Bloc 1. Instal·lacions en habitatges
-
Anàlisi dels elements que configuren les instal·lacions d’un habitatge:
electricitat, aigua sanitària, evacuació d’aigües, sistemes de calefacció, gas,
aire condicionat, domòtica i altres instal·lacions.
-
Connexió de servei, components, normativa, simbologia, anàlisi, disseny i
muntatge en equip de models senzills d’aquestes instal·lacions.
-
Anàlisi de factures domèstiques.
-
Arquitectura bioclimàtica per a l’aprofitament energètic: desenvolupament
sostenible.
Bloc 2. Electrònica
-
Electrònica analògica: descripció i anàlisi de sistemes electrònics per
blocs: entrada, sortida i procés. Components electrònics passius i actius més
emprats. Aplicacions en muntatges senzills.
-
Electrònica digital. Aplicació de l’àlgebra de Boole a problemes
tecnològics bàsics. Portes lògiques.
-
Muntatges de circuits electrònics en plaques pretrepades, plaques de proves
i circuits impresos.
-
Introducció als microcontroladors.
-
Ús de simuladors per analitzar el comportament dels circuits electrònics.
Bloc 3. Control i robòtica
-
Percepció de l’entorn: sensors emprats habitualment. Aplicacions a la
indústria, la medicina, la investigació, etc.
-
L’ordinador com a dispositiu de control: senyals analògics i digitals.
Transmissió de la informació per mitjà de senyals elèctrics.
-
Llenguatges de control de robots: programació. Realimentació del sistema.
-
Experimentació amb sistemes automàtics, sensors, actuadors i aplicació de
la realimentació en dispositius de control.
-
Disseny i construcció de robots senzills.
-
Ús de l’ordinador com a element de disseny, simulació, programació i
control.
Bloc 4. Pneumàtica i hidràulica
-
Descripció i anàlisi dels sistemes hidràulics i pneumàtics, dels seus
components i principis físics de funcionament.
-
Disseny i simulació de circuits bàsics emprant simbologia específica.
Exemples d’aplicació en sistemes industrials.
Bloc 5. Tècniques d’expressió i comunicació
-
Disseny assistit per ordinador: dibuix en dues i tres dimensions.
-
Utilització de les eines informàtiques per elaborar documents tècnics.
-
Actitud crítica i responsable cap a la propietat i la distribució del
programari: tipus de llicències d’ús i distribució.
Bloc 6. Tecnologies de la comunicació
-
Descripció dels sistemes de comunicació amb fil i sense fil i els principis
tècnics per transmetre so, imatge i dades.
-
Telefonia mòbil: descripció i principis tècnics.
-
Sistemes de comunicació via satèl·lit: telefonia i televisió. Fonaments del
GPS.
-
Grans xarxes de comunicació de dades. Perspectiva de desenvolupament.
Control i protecció de dades.
-
Utilització de tecnologies de la comunicació d’ús quotidià.
Bloc 7. Tecnologia i societat
-
La tecnologia i el seu desenvolupament històric. Fites fonamentals:
revolució neolítica, revolució industrial, acceleració tecnològica del segle
XX. Interrelació entre tecnologia i canvis socials i laborals.
-
Ciència, tecnologia i societat. Anàlisi de l’evolució dels objectes tècnics
en funció dels factors següents: desenvolupament dels coneixements científics i
tecnològics, estructures socioeconòmiques i disponibilitat de diferents
energies.
-
La normalització a la indústria.
-
Aprofitament de matèries primeres i recursos naturals. Adquisició d’hàbits
que potenciïn el desenvolupament sostenible.
-
Perspectives de futur.
BLOCS
TEMÀTICS |
UNITATS
DIDÀCTIQUES |
|||||||
1 |
2 |
3 |
4 |
5 |
6 |
7 |
8 |
|
Bloc
1. Instal·lacions en habitatges |
|
X |
|
|
|
|
|
|
Bloc
2. Electrònica |
|
|
|
|
X |
X |
|
|
Bloc
3. Control i robòtica |
|
|
|
|
|
|
|
X |
Bloc
4. Pneumàtica i hidràulica |
|
|
|
|
|
|
X |
|
Bloc
5. Tècniques d´expressió i comunicació |
|
|
|
X |
|
|
|
|
Bloc
6. Tecnologies de la comunicació |
|
|
X |
|
|
|
|
|
Bloc
7. Tecnologia i societat |
X |
|
|
|
|
|
|
|
Avaluacions |
Unitats Didàctiques |
|||||||
1 |
2 |
3 |
4 |
5 |
6 |
7 |
8 |
|
1a |
X |
X |
X |
|
|
|
|
|
2a |
|
|
|
X |
X |
X |
|
|
3a |
|
|
|
|
|
|
X |
X |
L’avaluació inicial de cada unitat resulta
indispensable perquè el coneixement tecnològic es construeixi de manera
progressiva i significativa.
S’ha
de procurar que el procés d’ensenyament i aprenentatge segueixi una metodologia activa, de manera que la
major part dels continguts tractats puguin tenir una pràctica associada.
La complexitat de les activitats
plantejades es pot graduar de manera
que atengui la diversitat de motivacions i capacitats per aconseguir que tots
els alumnes assoleixen els coneixements de manera efectiva.
Les
activitats proposades han de ser més
o menys dirigides en funció de la
diversitat que presentin els alumnes a l’aula. Una altra mesura d’atenció a la
diversitat consisteix a fer grups
flexibles al llarg de l’any i heterogenis.
El
consum de materials que es desprèn de les activitats constructives ha
d’aprofitar-se com una eina educativa, amb què es mostri a l’alumnat els
beneficis d’optimitzar recursos i revaloritzar-ne alguns. És per això que cal potenciar també l’ús de materials reciclats.
S’ha
de preveure la necessitat d’aules taller
específiques i d’aules d’informàtica on cada alumne o alumna pugui disposar
d’un ordinador i el professor o professora d’un canó projector.
Els
continguts es distribueixen separadament en dos blocs de sessions: continguts conceptuals i continguts
procedimentals, completament relacionats entre ells (i amb la presència
permanent dels continguts actitudinals, més o menys relacionats amb un o altra
bloc). Per al desenvolupament de cada bloc es dediquen diferents dies de la
setmana: una sessio única per al bloc de
conceptes i dues sessions per als
procediments. Les sessions conceptuals i procedimentals es desenvolupen a la zona
d'aula de l'aula-taller TEC-2.
A
la zona de taller els alumnes estan en grups de 4 persones, escollits lliurement, però
està previst que en activitats de tipus més experimental es faran grups de 2
persones segons l' ordre definit pel professor.
Els
recursos de que disposam són :
·
Les aules-taller ja esmentades, amb totes les
seves eines i mobiliari, de les quals hi ha un inventari actualitzat al menys
dos cops a l'any.
·
Llibre de Text: Tecnologia 4t ESO. Primo Vejo Gallo. Mc Graw Hill.
·
Aules d'Informàtica.
·
Material audiovisual i programari de
simulació i de gestió de la informació.
L´experiència
demostra que aquest tipus d´activitats són més aprofitables en cursos de
batxillerat, on els alumnes són menys nombrosos i més madurs. No obstant, si el
grup ho permetés es consideraria la possibilitat de realitzar alguna visita que
es considerara d´interés per als continguts del curs.
unitat didàctica 1: tecnologia
i societat
Temps
estimat: 6 sessions
OBJETIUS DIDÀCTICS |
1.
Valorar les repercussions que poden derivar-se de
l’ús d’un determinat material, eina o operador, així com les raons que
condicionen el disseny i la construcció dels objectes tècnics. 2.
Valorar críticament els efectes d’aplicacions
concretes de la tecnologia en la qualitat de vida i en el medi ambient. 3.
Mostrar curiositat i interès cap a les solucions
tècniques adoptades per altres cultures i societats en moments històrics
distints. 4.
Analitzar i valorar críticament els avantatges i
inconvenients del desenvolupament tecnològic en diversos àmbits i les
repercussions que presenten les noves tecnologies sobre la societat en el seu
conjunt. |
CONTINGUTS |
||
Conceptes: C1. Concepte
de ciència, tècnica i tecnologia. C2. Història
de la tecnologia. Fites fonamentals. La tecnologia en: la prehistòria, l’edat
de pedra, el mesolític, la revolució neolítica, l’edat dels metalls, l’edat
de bronze, l’edat del ferro. C3. L’edat
antiga: les civilitzacions grega, romana i xinesa. C4. L’edat
mitjana. C5. El
Renaixement. C6. La
Revolució Industrial: la primera Revolució Industrial. L’era del vapor i el
carbó i la segona Revolució Industrial. L’era de l’electricitat i dels motors
de combustió interna. C7. Acceleració
tecnològica del segle XX. Estructures socioeconòmiques. |
Procediments P1.
Anàlisi de solucions tècniques procedents de societats i moments històrics
diferents, per tal d’establir relacions entre recursos i tècniques
disponibles i les seves formes de viure. P2.Anàlisi
del paper de la tecnologia en diferents processos productius, en la seva
organització tècnica i social i en la complexitat i el grau de destresa
requerits en el treball. |
Actituds A1.
Valoració de la capacitat de treball de les persones d’acord amb la seva
competència professional, sense fer discriminacions per raons de sexe, edat,
ètnia, religió, llengua, país, cultura i d’altres trets físics, psíquics i
socials. A2.
Sensibilitat i respecte per les diverses formes de coneixement tècnic i
activitat manual i interès per la conservació del patrimoni cultural tècnic. A3.
Conscienciació del desenvolupament accelerat a què està sotmesa la nostra
comunitat i de la importància de tota contribució que el faci sostenible. |
Criteris d’avaluació |
1.
Prendre consciència de la tecnificació,
industrialització i la seva evolució com una de les respostes a les societats
de nivell tecnològic diferent. Relacionar les actuals necessitats humanes amb
els canvis socials que les han generat i amb les solucions que aplica la
tecnologia. |
ACTIVITATS D’ENSENYAMENT |
Materials - RECURSOS
|
Teòria i
exercicis. Recerca
d’informació a internet. Treball sobre Invents
representatius |
Llibre
del alumne, pisarra, aula-taller i sala d’ordinadors |
CriterIs
d’Avaluació |
ACTIVITATS D’AVALUACIÓ
|
CRITERIS DE QUALIFICACIÓ
|
1
|
Examen de conceptes Treball per exposar |
Veure
punt 9.2 de la programació |
COMPETÈNCIES BÀSIQUES |
TREBALL EN LA UNITAT DIDÀCTICA
|
1 |
Vocabulari
tecnològic en els treballs. |
2 |
|
3 |
Impacte
ambiental de la tecnologia al llarg de la història |
4 |
Eines de Tractament de texts. |
5 |
Com
l’eser humà ha solventat els problemes als que s’enfrontat. |
6 |
Com els enginys formen part de la nostra cultura. |
7 |
Com
l’eser humà ha solventat els problemes als que s’enfrontat en funció dels
coneixements que tenia en un moment donat. |
8 |
Com
l’eser humà ha solventat els problemes als que s’enfrontat en funció dels
coneixements que tenia en un moment donat. |
unitat
didàctica 2: INSTAL·LACIONS EN ELS HABITATGES
Temps
estimat: 12 sessions
OBJETIUS DIDÀCTICS |
1. Abordar
problemes tècnics, adquirint progressives cotes d'autonomia i iniciativa
personal. 2. Analitzar
objectes i conjunts tècnics senzills, identificant els seus elements, les
funcions que realitzen, els materials que utilitzen, etc., i descrivint-ne el
funcionament del conjunt i de cada una de les parts. 3. Realitzar
croquis, esbossos i esquemes senzills de dispositius o instal·lacions,
aplicant les normes explicades. 4. Incorporar
dibuixos tècnics en els documents escrits, informes tècnics, utilitzant un
vocabulari tècnic i suport gràfic apropiat. |
CONTINGUTS |
||
Conceptes: C1. Instal·lacions als habitatges. C2.Normativa. C3.Instal·lacions relacionades amb l'aigua. C4.Circuit de distribució d'aigua corrent. C5.Circuits per a l'evacuació d'aigües brutes i
pluvials. C6.Instal·lacions d'aire condicionat. C7.Circuits de calefacció. C8.Instal·lacions de gas. C9.Factures domèstiques: rebuts d'aigua. C10.Altres instal·lacions en habitatges i
edificis. C11.Ascensors. C12.Domòtica. C13.Arquitectura bioclimàtica. C14. Generació i transport del corrent elèctric. C15. Instal·lacions elèctriques d'enllaç. C16. Quadre general de comandament i protecció. C17. Circuit elèctric d'un habitatge. C18. El comptador d'energia i el rebut de la
llum. C19. Instal·lacions bàsiques. Normes de
seguretat. |
Procediments P1.Visualització de diferents instal·lacions. P2.Creació i utilització dels fulls de càlcul per analitzar
les factures domèstiques. P3.Muntatge d´instalacions senzilles. P4.Recerca de les diferents normatives a aplicar |
Actituds A1.
Valoració de la importància de l’aprofitament energètic. A2.
Valoració de la necessitat de què les instalacions compleixin la normativa vigent. |
Criteris d’avaluació |
1.
Dissenyar, analitzar, simular i muntar circuits
bàsics de les instal·lacions d’un habitatge emprant la simbologia i normativa
adequades. 2.
Identificar, valorar i fomentar les condicions
que contribueixen a l’estalvi energètic, l’habitabilitat, la funcionalitat i
l’estètica en un habitatge. 3.
Calcular a partir d’informació adequada el cost
energètic del funcionament ordinari de petites instal·lacions conegudes (el
centre o l’habitatge, entre altres de caire més industrial) i suggerir
possibles alternatives d’estalvi. 4.
Projectar i construir objectes tecnològics per a satisfer problemes concrets
fonamentant-se en la realitat i elaborant la documentació necessària. 5.
Donar importància a la planificació i orientació
del treball en equip, col·laborant activament i respectant les aportacions
dels altres companys. |
ACTIVITATS D’ENSENYAMENT |
Materials - RECURSOS
|
Teòria i
exercicis. Recerca
d’informació a internet. Muntatge circuits en caixa de connexions. Projecte d´un circuit elèctric domèstic. |
Llibre
del alumne, pisarra, aula-taller i sala d’ordinadors |
CriterIs
d’Avaluació |
ACTIVITATS D’AVALUACIÓ
|
CRITERIS DE QUALIFICACIÓ
|
1-5
|
Examen de
conceptes Muntatge de
circuits en caixa de connexions |
Veure
punt 9.2 de la programació |
COMPETÈNCIES BÀSIQUES |
TREBALL EN LA UNITAT DIDÀCTICA
|
1 |
|
2 |
Analitzarem factures domèstiques i consum d’aparells. |
3 |
Impacte ambiental de les instal·lacions i del consum de
recursos naturals |
4 |
Cercar
simbologia i normativa a Internet. Fulls de càlcul pel consum i programes
d’instal·lacions |
5 |
Comentar avantatges/inconvenients de les instal·lacions
que ens trobam |
6 |
Segons la
notra cultura les instal·lacions que tenim |
7 |
Construcció i disseny d’instal·lacions |
8 |
Construcció i disseny d’instal·lacions |
unitat
didàctica 3: TECNOLOGIES DE LA COMUNICACIÓ
Temps
estimat: 12 sessions
OBJETIUS DIDÀCTICS |
1.
Valorar les repercussions que poden derivar-se de
l’ús d’un determinat material, eina o operador, així com les raons que
condicionen el disseny i la construcció dels objectes tècnics. 2.
Abordar problemes tècnics, adquirint progressives
cotes d’autonomia i iniciativa personal treballant de forma ordenada i
metòdica. 3.
Assumir de forma activa l’avanç i l’aparició de noves
tecnologies incorporant-les al seu quefer quotidià i en especial als sistemes
de comunicació sense fil. 4.
Mantenir una actitud d’indagació i curiositat cap
als elements i problemes tecnològics de l’entorn immediat. 5.
Analitzar i valorar críticament els avantatges i
inconvenients del desenvolupament tecnològic en diversos àmbits i les
repercussions que presenten les noves tecnologies sobre la societat en el seu
conjunt. |
CONTINGUTS |
||
Conceptes: C1. Història de les comunicacions. Evolució. C2. Corrent elèctric i ones electromagnètiques. C3. Comunicació amb fils i sense fil. C4. Comunicacions amb fils. El telègraf i el telèfon. C5. Conductors de fil de coure, cables múltiples,
coaxials i fibres de vidre. C6. Comunicació sense fil. Ones electromagnètiques. C7. Telefonia, ràdio i televisió. |
Procediments P1. Identificar els grups funcionals que componen una
instal·lació de comunicació sense fil i amb fil. P2. Muntatge d'un sistema simplificat de comunicació
alàmbrica |
Actituds A1. Reconéixer
la necessitat de disposar de sistemes de comunicació fiables i sense
repercussions negatives en la salut de les persones o en el medi ambient, que
contribueixin al desenvolupament econòmic i social. |
Criteris d’avaluació |
1.
Conéixer els elements bàsics dels sistemes de
comunicació i els seus tipus. 2.
Descriure esquemàticament els sistemes de
telefonia per cable, ràdio i televisió, i els principis bàsics del seu
funcionament. 3.
Conéixer els tipus de cables que formen part dels
sistemes de comunicació amb fils. 4.
Identificar els grups funcionals que componen una
instal·lació de comunicació sense fil convencional, indicant quina funció
exerceix cada element en el sistema. 5.
Reconéixer la necessitat de disposar de sistemes
de comunicació fiables i sense repercussions negatives en la salut de les
persones o en el medi ambient, que contribueixin al desenvolupament econòmic
i social. |
ACTIVITATS D’ENSENYAMENT |
Materials - RECURSOS
|
Teòria i
exercicis. Recerca
d’informació a internet. Muntatge d'un sistema simplificat de comunicació alàmbrica |
Llibre
del alumne, pisarra, aula-taller i sala d’ordinadors |
CriterIs
d’Avaluació |
ACTIVITATS D’AVALUACIÓ
|
CRITERIS DE QUALIFICACIÓ
|
1-5
|
Examen de
conceptes Muntatge
d´un sistema de comunicació alàmbrica |
Veure
punt 9.2 de la programació |
COMPETÈNCIES BÀSIQUES |
TREBALL EN LA UNITAT DIDÀCTICA
|
1 |
|
2 |
|
3 |
Impacte ambientat
de les antenes. Radiació |
4 |
Simulacions
de flux d’informació. |
5 |
Col·locació
d’antenes. Tecnología ús comú. |
6 |
|
7 |
Situació
actual de les tecnologies/ aparells que empren habitualment. |
8 |
Situació
actual de les tecnologies/ aparells que empren habitualment. |
unitat didàctica 4: tècniques d´expressió i comunicació
Temps
estimat: 9 sessions
OBJETIUS DIDÀCTICS |
1. Utilitzar una
eina de disseny assistit per ordinador per fer representacions en dues
dimensions. 2. Emprar l´eina de
dissent assistit per ordinador per elaborar els plànols del projecte. 3. Mantenir una actitud
crítica i responsable cap a la propietat i la distribució del programari. |
CONTINGUTS |
||
Conceptes: C1. Introducció al dibuix assistit per ordinador:
dibuix en dues dimensions. |
Procediments P1. Realització de dibuixos geomètrics senzills
utilitzant programari de disseny. |
Actituds A1. Valoració
dels recursos informàtics com a eines que faciliten les tasques d’expressió
gràfica |
Criteris d’avaluació |
1.
Emprar eines de disseny assistit per
ordinador per elaborar dibuixos en dues dimensions. 2.
Emprar l’ordinador com a eina per elaborar,
desenvolupar i difondre documents tècnics. |
ACTIVITATS D’ENSENYAMENT |
Materials - RECURSOS
|
Maneig
d´una eina de disseny assistit per ordinador. Realitzar els planol.ls del projecte amb autocad |
Llibre
del alumne, pisarra, aula-taller, aula d´ordinadors, programari de disseny
assistit per ordinador. |
CriterIs
d’Avaluació |
ACTIVITATS D’AVALUACIÓ
|
CRITERIS DE QUALIFICACIÓ
|
1-2
|
Realitzar un planol d´un habitage amb la inslal·lació
completa |
Veure
punt 9.2 de la programació |
COMPETÈNCIES BÀSIQUES |
TREBALL EN LA UNITAT DIDÀCTICA
|
1 |
|
2 |
Aplicar escales i cotes als dibuixos |
3 |
|
4 |
Programes de disseny assistit per ordenador. |
5 |
|
COMPETÈNCIES BÀSIQUES |
TREBALL EN LA UNITAT DIDÀCTICA
|
6 |
Disseny
amb programari |
7 |
Disseny de diferentes figures I objectes |
8 |
Disseny de diferentes figures I objectes |
unitat
didàctica 5: ELECTRÒNICA ANALÒGICA
Temps
estimat: 14 sessions
OBJETIUS DIDÀCTICS |
1.
Definir, dissenyar, construir i explorar les
característiques que han de reunir els objectes i sistemes tècnics senzills
que siguin capaços de solucionar un problema tecnològic prèviament plantejat
que exigeixi, entre altres, la utilització de components electrònics
senzills. 2.
Establir un pla elemental de treball utilitzant
la documentació necessària per a gestionar-ne el desenvolupament, tot
produint els documents gràfics, tècnics i organitzatius que s’hi escaiguen. 3.
Utilitzar de forma correcta, segura i precisa
materials, eines, objectes i sistemes tecnològics. 4.
Respectar les normes que regulen l'activitat
tècnica, avaluant-ne les conseqüències sobre la salut i el benestar de les
persones i de la societat. 5.
Analitzar de forma crítica la influència que
presenta en la societat i en el medi ambient l'ús indiscriminat de qualsevol
tipus de materials, recursos, energies i noves tecnologies. |
CONTINGUTS |
||
Conceptes: C1. Components electrònics bàsics. ·
Resistències fixes i variables. ·
Resistències dependents (Llum i temperatura). ·
Díodes. ·
Relens. C2. Muntatges electrònics bàsics utilitzant els
components electrònics anteriors. C3. Instruments de mesura elèctrica. El polímetre. C4. El transistor. Funcionament com a interruptor i
amplificador. Associació de transistors. Parell Darlington. C5. El condensador. Tipus. El condensador com a element
temporitzador. C6. Muntatges electrònics bàsics utilitzant els
components electrònics anteriors. C7. Circuits integrats. Aplicació en muntatges senzills. C8. Resolució de projectes emprant components
electrònics. |
Procediments P1. Identificació dels components i la funció que
desenvolupen els elements que constitueixen els automatismes electrònics. P2. Muntatges de circuits electrònics en plaques
perforades, plaques de proves i circuits impresos. P3. Ús de simuladors per analitzar el comportament dels
circuits electrònics. |
Actituds A1.
Interès per l’aplicació de sistemes automàtics a la solució de problemes
reals. A2. Respecte
per les solucions tècniques aportades per altres persones. A3. Valoració
de la importància de la utilització de les normes de representació. A4. Respecte
per les normes d'organització establides i en especial les que afecten la
seguretat personal o col·lectiva. |
Criteris d’avaluació |
1.
Descriure el funcionament de components
electrònics bàsics com a resistències, díodes i relens. 2.
Dissenyar, muntar i simular circuits senzills amb
components electrònics bàsics, emprant resistències, díodes i relens. 3.
Prendre mesures amb el polímetre en circuits
senzills i interpretar-les adequadament. 4.
Identificar els blocs d'entrada, eixida i procés
d'un circuit electrònic real bàsic. 5.
Descriure el funcionament de components
electrònics bàsics com: transistors i condensadors. 6.
Conéixer els avantatges que presenta la
utilització de circuits impresos i integrats, així com alguna de les funcions
bàsiques que realitzen alguns d'ells. 7.
Dissenyar, muntar i simular circuits senzills,
tot emprant transistors, condensadors i CI. |
ACTIVITATS
D’ENSENYAMENT |
Materials - RECURSOS
|
Teòria i
exercicis. Muntatges de circuits electrònics en plaques
perforades, plaques de proves i circuits impresos. Ús de simuladors per analitzar el comportament dels
circuits electrònics. |
Llibre
del alumne, pisarra, aula-taller i sala d’ordinadors |
CriterIs
d’Avaluació |
ACTIVITATS D’AVALUACIÓ
|
CRITERIS DE QUALIFICACIÓ
|
1-7
|
Examen de
conceptes Muntatges. Pràctiques
de simulació |
Veure
punt 9.2 de la programació |
COMPETÈNCIES BÀSIQUES |
TREBALL EN LA UNITAT DIDÀCTICA
|
1 |
Construcció
i disseny. Vocabulari tecnològic en el projectes |
2 |
Càlculs de circuits i simbologia |
3 |
|
4 |
Cercar
simbologia i característiques dels components a Internet. Programes de crear
circuits |
5 |
|
6 |
|
7 |
Construcció
i disseny de plaques de circuits imprés. Diferents muntatges. |
8 |
Construcció
i disseny de plaques de circuits imprés. Diferents muntatges |
unitat
didàctica 6: ELECTRÒNICA DIGITAL
Temps
estimat: 10 sessions
OBJETIUS DIDÀCTICS |
1.
Definir, dissenyar, construir i explorar les
característiques que han de reunir els objectes i sistemes tècnics senzills
que siguin capaços de solucionar un problema tecnològic prèviament plantejat
que exigeixi, entre altres, la utilització de circuits digitals senzills. 2.
Abordar problemes tècnics, adquirint progressives
cotes d'autonomia i iniciativa personal, planificant-ne la realització,
portant-la a cap i avaluant-ne els resultats obtinguts. 3.
Establir un pla elemental de treball utilitzant
la documentació necessària per a gestionar el seu desenvolupament, tot
produint els documents gràfics, tècnics i organitzatius que es necessitin. 4.
Assumir de forma activa l'avanç i l'aparició de
noves tecnologies incorporant-les al quefer quotidià i en especial a
l'elaboració de documents tècnics emprant l'ordinador com a eina de treball. |
CONTINGUTS |
||
Conceptes: C1. Concepte de senyal analògic i digital. C2. Formes de representar els senyals.
Cronogrames i taules de veritat. C3. Transmissió d'informació per mitjà de senyals
elèctrics. C4. Concepte del sistema de numeració binari. C5. Portes lògiques. Introducció a l'àlgebra de
Boole. C6. Funció OR, AND, NOR, i NAND. C7. Resolució d'exercicis emprant portes lògiques
integrades. |
Procediments P1. Maneig adequat de les
noves tecnologies i, en especial, dels equips informàtics i de simulació i
control. P2. Ús correcte dels
materials, les eines i màquines-eines aplicant les tècniques apropiades. P3. Aplicació de les normes
d'organització i control de materials, eines i equips. |
Actituds A1.
Interès per l’aplicació de sistemes automàtics a la solució de problemes
reals. A2. Respecte
per les solucions tècniques aportades per altres persones. A3. Valoració
de la importància de la utilització de les normes de representació. A4. Respecte
per les normes d'organització establides i en especial les que afecten la
seguretat personal o col·lectiva. |
Criteris d’avaluació |
1.
Realitzar operacions lògiques emprant l'àlgebra
de Boole, relacionar plantejaments lògics amb processos tècnics i resoldre
mitjançant portes lògiques problemes tecnològics senzills. 2.
Dissenyar, analitzar, muntar, simular i utilitzar
circuits digitals capaços de resoldre problemes senzills, utilitzant la
simbologia adequada. |
ACTIVITATS
D’ENSENYAMENT |
Materials - RECURSOS
|
Teòria i
exercicis. Disseny i simulació de circuits digitals capaços de
resoldre problemes senzills. |
Llibre
del alumne, pisarra, aula-taller i sala d’ordinadors |
CriterIs
d’Avaluació |
ACTIVITATS D’AVALUACIÓ
|
CRITERIS DE QUALIFICACIÓ
|
1-2
|
Examen de
conceptes Pràctiques
de simulació |
Veure
punt 9.2 de la programació |
COMPETÈNCIES BÀSIQUES |
TREBALL EN LA UNITAT DIDÀCTICA
|
1 |
Construcció
i disseny. Vocabulari tecnològic en el projectes |
2 |
Càlculs de circuits i simbologia |
3 |
|
4 |
Cercar
simbologia i característiques dels components a Internet. Programes de crear
circuits |
5 |
|
6 |
|
7 |
Disseny i anàlisi de diferents circuits. |
8 |
Disseny i anàlisi de diferents circuits. |
unitat didàctica 7. CIRCUITS
PNEUMÀTICS I HIDRÀULICS.
Temps
estimat: 15 sessions
OBJETIUS DIDÀCTICS |
1.
Analitzar de forma sistemàtica aparells i
productes de l’activitat tècnica per a explicar el seu funcionament, el seu
ús i forma de control i d’avaluació de la seva qualitat. 2.
Expressar amb precisió les idees i opinions sobre
processos tecnològics concrets, utilitzant vocabulari, símbols i formes
d’expressió adequades. |
CONTINGUTS |
||
Conceptes: C1. Concepte de fluid. C2. Energia pneumàtica. Avantatges i inconvenients. C3. Aprofitament de l'aire. Instal·lacions fixes.
Línies i xarxes. C4. Compressors. Tipus. C5. Components bàsics d'una instal·lació pneumàtica. Cilindres de S/E i D/E. Vàlvules. Paràmetres per a designar una vàlvula. Unió de canonades. C6. Aplicacions bàsiques i components pneumàtics
utilitzats: C7. El regulador unidireccional. C8. La cèl·lula O i la cèl·lula I. C9. Vàlvules. C10. Captadors de posició. C11. Temporitzadors pneumàtics. |
Procediments P1. Identificació dels símbols de diferents esquemes
pneumàtics i hidràulics. P2. Interpretació d’esquemes pneumàtics, de les seves
característiques i del seu funcionament. P3. Analitzar les possibles aplicacions de la
pneumàtica i/o de la hidràulica a màquines o sistemes. |
Actituds A1. Aplicació correcta dels coneixements assolits per
resoldre aplicacions de la pneumàtica i la hidràulica. A2.
Participació en l’elaboració en grup de projectes d’aplicació de la
pneumàtica i hidràulica. |
Criteris d’avaluació |
1.
Conéixer els actuadors i els components
pneumàtics bàsics, així com la forma de connectar-los i integrar-los per a la
resolució d'automatismes senzills. 2.
Dissenyar, analitzar, muntar, simular i utilitzar
circuits pneumàtics capaços de resoldre un problema quotidià. |
ACTIVITATS D’ENSENYAMENT |
Materials - RECURSOS
|
Teòria i exercicis. Experiments amb xeringues. Disseny de circuits bàsics emprant simbologia
específica. Projecte d´un braç excavador hidràulic |
Llibre
del alumne, pisarra, aula-taller i sala d’ordinadors |
CriterIs
d’Avaluació |
ACTIVITATS D’AVALUACIÓ
|
CRITERIS DE QUALIFICACIÓ
|
1-2
|
Examen de
conceptes |
Veure
punt 9.2 de la programació |
COMPETÈNCIES BÀSIQUES |
TREBALL EN LA UNITAT DIDÀCTICA
|
1 |
Vocabulari
i simbologia própia del tema en els treballs. |
2 |
Circuits i
simbologia |
3 |
|
4 |
Cercar
simbologia i característiques dels components a Internet. Programes de crear
circuits |
5 |
|
6 |
|
7 |
Construcció i disseny de diferents muntatges. |
8 |
Construcció i disseny de diferents muntatges. |
unitat didàctica 8. CONTROL I
ROBÒTICA
Temps
estimat: 20 sessions
OBJETIUS DIDÀCTICS |
1.
Definir i explorar les característiques que han
de reunir els objectes i sistemes tècnics senzills que siguin capaços de
solucionar un problema tecnològic prèviament plantejat que exigeixi, entre
altres, la utilització de diferents tipus de sensors, la confecció de
programes per al control dels automatismes construïts, etcètera. 2.
Buscar, seleccionar, elaborar i confeccionar la
informació necessària emprant les noves tecnologies i programes d'aplicació
com a eines de treball. 3.
Analitzar objectes i conjunts tècnics senzills,
tot identificant-ne els elements, les funcions que realitzen, els components
que utilitzen, la forma de controlar-los, etc., descrivint-ne el funcionament
del conjunt i de cada una de les parts. |
CONTINGUTS |
||
Conceptes: C1. Elements bàsics que constitueixen l'arquitectura
d'un robot. · L'estructura.
Els actuadors i tipus d'actuadors. Els sensors. La unitat de control. C2. Percepció de l'entorn. Sensors emprats
habitualment. · Sensors
interns (de moviment i posició de motors, de posició lineal, de força, de
velocitat i acceleració, etcètera). · Sensors
externs (de presència i proximitat d'objectes mecànics o estàtics, dinàmics,
etc., sensors per a determinar distàncies, sensors per a la visió artificial,
sensors de magnituds físiques, etcètera. C3. Camps d'aplicació dels sensors. C4. Sistemes de control dels robots. Realimentació de
sistemes. C5. Mètodes i llenguatges de programació. · Programació
d'aprenentatge o directa, mètode de programació manual, mètode copiador i
mètode de govern per teclat. · Programació
indirecta per mitjà de llenguatges de programació · Llenguatges
de programació més habituals. C6. Concepte de programa. Procés de construcció d'un
programa. C7. Programació de sistemes i robots per mitjà de LOGO.
· Targetes
controladores. · Connexionat
d'actuadors. · Comandos
LOGO més utilitzats. o
Eixides apariades. o
Eixides individuals. o
Variables. · Control
d'entrades digitals. · Eixides
individuals a través de relens. · Control
de senyals de llindar. · Control
d'entrades analògiques. · Motors
pas a pas. |
Procediments P1. Experimentació amb sensors (làmines bimetàl·liques,
LDR, etc.) i actuadors (relens, electrovàlvules, motors, etc.) P2. Utilització de programes de control de sistemes
robotitzats, aplicats a una utilitat pràctica concreta. P3. Analitzar les possibles aplicacions del control i
la robòtica a màquines o sistemes. |
Actituds A1. Valoració de la correcta programació d’un sistema
robotitzat per tal d’assolir la flexibilitat, agilitat i autonomia en l’execució de tasques. |
Criteris d’avaluació |
1.
Analitzar sistemes automàtics, descriure’n els
components i muntar automatismes senzills. 2.
Desenvolupar un programa per controlar un sistema
automàtic o un robot i el seu funcionament de forma autònoma en funció de la
realimentació que rebi de l’entorn. 3.
Utilitzar simuladors informàtics per verificar i
comprovar el funcionament dels sistemes automàtics, robots i programes de
control dissenyats. |
ACTIVITATS D’ENSENYAMENT |
Materials - RECURSOS
|
Teòria i exercicis. Maneig del WIN LOGO: Realitzar un programa per
controlar a través de una controladora PIC, una maqueta d´un ascensor |
Llibre
del alumne, pisarra, aula-taller, sala d´ordinadors, placa controladora PIC i
manual WINLOGO. |
CriterIs
d’Avaluació |
ACTIVITATS D’AVALUACIÓ
|
CRITERIS DE QUALIFICACIÓ
|
1-3
|
Examen de
conceptes Realitzar
un programa per controlar a través d´una controladora PIC un sistema
automatitzat |
Veure
punt 9.2 de la programació |
COMPETÈNCIES BÀSIQUES |
TREBALL EN LA UNITAT DIDÀCTICA
|
1 |
|
2 |
Càlculs de circuits |
3 |
Impacte
ambiental de la robòtica i del consum de recursos naturals |
4 |
Cercar
simbologia i caractrístiques dels components a Internet. Programes de crear
circuits |
5 |
|
6 |
|
7 |
Construcció
i disseny de plaques diferents muntatges. |
8 |
Construcció
i disseny de plaques diferents muntatges |
Educació moral i cívica
Aquest valor s'intenta
transmetre amb la pròpia actitud que els professors de l'etapa mostram cap el
respecte a les normes del departament, del centre, de la conselleria i del
ministeri.
Educació per a la pau
Aquestos continguts
s'introdueixen fonamentalment en els primers cursos 1r o 2n curs i en forma de
reflexions puntuals al llarg de tots els cursos.
Educació per a la salut
Un dels eixos fonamentals de
les normes és l'ús d'equips de protecció adequats i s'avalua i qualifica
directament l'actitud de cara a l'ús de les mesures de protecció i seguretat
personal.
Educació per a la igualtat d’oportunitats
Es procura fomentar amb normalitat la convivència entre sexes,
cultures, religions, etc. dins l'aula. S'intenta mostrar un rebuig profund a
les actituts sexistes, racistes, etc.
Educació pel respecte dels drets i deures de les persones
En aquest apartat el
plantejament és anàleg al de la primera àrea transversal.
Educació ambiental
S'ha plantejat un dels eixos
normatius el fomentar actituts de reducció del consum i augmentar el reciclatge
per reduir l'impacte sobre el medi ambient. A banda d'això, aquest és un tema
no únicament transversal sinó bastant principal en el currículum de cada curs.
Educació del consumidor
En el desenvolupament de les
classes es fa major incidència en temes més quotidians i propis dels usuaris i
consumidors, que tots els alumnes són i seran en el futur, que en els aspectes
excessivament tecnificats del currículum, que serviran especialment a la
minoria d'alumnat interessat i adreçat
per estudis tècnics superiors.
Educació viària
En els 1rs cursos de la ESO
el tema es tracta directament enllaçat en la unitat d'estructures i mecanismes,
fomentant les reflexions sobre la gravetat de l'incumpliment de normes de
trànsit. En els cursos d'enguany (3r i 4t), si ve al cas, evidentment es
recordaran les actituds positives explicades en els cursos inferiors.
Educació intercultural
Es pot tractar el tema
fomentant la participació més activa dels alumnes extrangers que hi ha
normalment en la majoria de grups.
Educació per a la construcció europea
Les consideracions sobre
normalització i homologació permeten comentaris en aquestos camps, encara que
de manera molt superficial, respecte a la resta d’Europa.
Educació per a la democràcia
Alguns aspectes organitzatius
de les assignatures es plantegen en formes de votacions que s'acosten a
l'estructura democràtica.
L'atenció a la diversitat del grup classe es farà
proposant habitualment alternatives en la realització de exercicis i projectes,
per provocar la motivació, creativitat i realització del major nombre d’al·lots
i al·lotes.
En el cas d'alumnes que requereixin treballar més que els
altres, se'ls proposarà la realització de feines i tasques on sigui important
la seva iniciativa i aportació personal a nivell de recerca de informació,
elaboració de materials i projectes que ampliïn els objectius didàctics de la
unitat.
En el cas contrari s'atendrà a l'assoliment dels
objectius mínims fixats pel departament.
Hi ha alumnes de diversificació a 4 d'ESO, que així que
el departament d'orientació vagi informant de les necessitats educatives
particulars i el departament de tecnologia en vegi les possibilitats, veuran
modificat el currículum en diferent grau.
1. Dissenyar, analitzar, simular i muntar circuits bàsics
de les instal·lacions d’un habitatge emprant la simbologia i normativa
adequades. Identificar, valorar i fomentar les condicions que contribueixen a l’estalvi
energètic, l’habitabilitat, la funcionalitat i l’estètica en un habitatge.
2. Descriure el funcionament, l’aplicació i els
components elementals d’un sistema electrònic real. Dissenyar, simular i muntar
circuits electrònics senzills utilitzant la simbologia adequada. Realitzar
operacions lògiques emprant l’àlgebra de Boole, relacionar plantejaments lògics
amb processos tècnics i resoldre, mitjançant portes lògiques, problemes
tecnològics senzills.
3. Analitzar sistemes automàtics, descriure’n els components
i muntar automatismes senzills. Desenvolupar un programa per controlar un
sistema automàtic o un robot i el seu funcionament de forma autònoma en funció
de la realimentació que rebi de l’entorn. Utilitzar simuladors informàtics per
verificar i comprovar el funcionament dels sistemes automàtics, robots i
programes de control dissenyats.
4. Conèixer les principals aplicacions de les tecnologies
hidràulica i pneumàtica i identificar i descriure les característiques i el
funcionament d’aquests tipus de sistemes. Utilitzar amb facilitat la simbologia
i nomenclatura necessàries per representar circuits i per dissenyar i construir
un sistema capaç de resoldre un problema quotidià utilitzant energia hidràulica
o pneumàtica.
5. Emprar eines de disseny assistit per ordinador per
elaborar dibuixos en almenys dues dimensions. Emprar l’ordinador com a eina per
elaborar, desenvolupar i difondre documents tècnics.
6. Analitzar i descriure els elements i sistemes de
comunicació, amb fil i sense fil, per a la transmissió d’imatge, so i dades, i
els principis tècnics bàsics que regeixen el funcionament.
7. Conèixer les fites fonamentals del desenvolupament
tecnològic i analitzar l’evolució d’alguns objectes tècnics, valorant-ne la
implicació en els canvis socials i laborals.
Les notes de
l'assignatura de Tecnologia estan organitzades per tenir en compte les tres
parts bàsiques que hi ha a tota l'àrea al llarg de la ESO. Aquestes tres parts
bàsiques són les següents:
A. Funcionament diari a classe
B. Resultats del treball individual i en grup
C. Controls i exàmens
En cada
trimestre es posarà nota de 0 a 10 per a cada una d'aquestes parts, i la nota
de cada avaluació serà un promig de les tres parts (si cada part és major que
3), fet de la següent manera:
Nota
trimestre = (Nota A * 20 + Nota B * 20 + Nota C* 60) / 100
Per a
la valoració de cada part, es tendran en compte els següents aspectes:
A. Funcionament
diari a classe: La nota d'aquest apartat vol reflexar l'interés
de l'alumne/a per treballar de manera correcta dins l'aula, i s'obté dels
següents aspectes:
Puntualitat
en arribar i assistència |
1
punt |
Rapidesa
en començar i constància en el treball d'aula |
1
punt |
Aportar
materials i estris necessàris (tant de treball diari com per als projectes) |
1 punt |
Utilització
de guants i equips de protecció |
1
punt |
Neteja
i ordre |
1
punt |
Ús
correcte de les ferramentes |
2
punts |
Comportament
i seguiment correcte de les normes de funcionament |
3
punts |
B. Resultats
del treball individual i en grup: En aquest apartat es posarà
nota a una sèrie de treballs que s'han de fer cada trimestre. De cada treball
es tendrà la següent valoració:
Lliurament
puntual |
2
punts |
Adequació
a les normes de presentació |
1
punt |
Contingut |
7
punts |
La nota
de treballs per trimestre serà la mitja entre els treballs comuns per a tot el
nivell i els específics per a cada grup d'alumnes.
C. Controls
i exàmens: Cada trimestre es faran al menys 2 proves comunes
per a tot el nivell (a part d'alguna específica per grup). La nota C (d'aquesta
part) del trimestre, serà la mitja entre els tipus de prova definit.
A més a
més, es farà una prova conjunta a final
de curs. La nota d'aquesta prova, si es més alta que el promig de les
altres, la substituirà. Si és més baixa, farà mitja amb les altres de cada
trimestre.
Per
últim, tenint en compte que tant els continguts com l'avaluació és continua, la
nota que sortirà al butlleti serà el promig de tot el curs fins aquell moment.
S'aniran proposant recuperacions dels treballs i exàmens on els alumnes hagin
tengut pitjor resultat. Les notes d'aquestes recuperacions substituiran la nota
del treball o examen original sempre i quant siguin més altes o faran mitja si
són més baixes.
Els sistemes d'avaluació utlitzats són els següents:
-
Observació i qualificació diària
del comportament i funcionament de l'alumnat, així com del desenvolupament de
les diferents activitats pràctiques proposades.
-
Correcció i qualificació
d'exercicis obligatoris i voluntaris proposats.
-
Correcció i qualificació
d'exàmens i controls.
-
Càlcul de mitges i resum de
puntuació, repartit a l'alumnat mensualment, sempre que es pot.
Com és habitual, els criteris de promoció depenen de la opinió consensuada
de tot l'equip educatiu, respectant les limitacions legals que en cada moment
desenvolupi la conselleria o administració competent en la matèria.
Tot i així, la nostra postura és que qualsevol alumne que pugui aprofitar
millor els ensenyaments en un curs superior que repetint l'actual, ha de
promocionar, ja que l'experiència confirma en molts casos que la repetició en
les mateixes condicions només agreuja el problema i després, passat un curs,
les lleis obliguen a promocionar l'alumne/a (imperatiu legal).
Els continguts que es plantegen a l'assignatura estan enfocats cap a la
vessant descriptiva, que amb un poc d'estudi i interés, la majoria d'alumnat
pot entendre i superar. En una minòria de situacions, on es necessita una certa
capacitat deductiva (vistes, càlculs bàsics, etc), està previst que es faran explicacions
amb grups més reduïts dels alumnes amb dificultats, mentre la resta de companys
que ho hagin entés la primera vegada, facin activitats pràctiques o teòriques
de major nivell.
Per facilitar la recuperació i reforç de treballs, l'alumnat pot entregar
qualsevol exercici proposat en qualsevol moment del curs (fins i tot dels
cursos següents si l'assignatura li queda pendent), amb una penalització sobre
la nota (tal com indiquen els criteris de qualificació). Això permet als
alumnes peresossos i desorganitzats reaccionar quan se'ls informe (amb el resum
mensual de puntuació) d'activitats amb baixa puntuació.
En referència als controls i exàmens, es proposa a l'alumnat, que per falta
d'estudi i treball, tregui notes suspeses, que repeteixi el mateix exàmen que
ha fet, en el moment que ell vulgui, puntuat aquest en un 50%. D'aquesta manera
els alumnes amb un mínim d'interés es poden preparar les preguntes dels exàmens
amb mals resultats per treure una nota que permeti fer mitja amb el
funcionament diari i els treballs, i amb un cert interés, aprovar.
A banda de la llista que caporalia d'estudis exposa a principi de curs en
el taulons d'anuncis del centre, els criteris de qualificació s'expliquen cada
any, a principi de curs, a cada un dels grups. A més a més, com els criteris
són practicament idèntics en tots els
cursos (variant els % de cada part), es recorda als alumnes que tenen una còpia
en els annexos de la 1a unitat dels apunts de 2n d'ESO (redactats i imprimits
personalment). Per als alumnes procedents d'altres Instituts se'ls subministra
una còpia d'aquestos (junt amb la llista de materials i normes de
l'assignatura).
A més a més, hi ha una còpia exposada
als taulons d'anuncis de les aules-taller de Tecnologia i també està exposada
en la pàgina web del departament (www.eivissaweb.net/algarbtecno o
tecno.iesalgarb.es ), tant integrada en la present programació com per separat.
Per anar fent un seguiment de
l'adequació de la present programació a les circunstàncies de l'actual curs,
està previst fer un seguiment mensual de l'avanç dels diferents grups de cada
nivell. Trimestralment es farà un seguiment més intens i un reajust, si és
necessari, de la temporalització.
Així mateix es faran
enquestes a l'alumnat al final del primer trimestre i a final de curs sobre la
pràctica docent que facilitin la detecció i correcció de possibles errades en
el procés d'ensenyament.