1) Busca entre les pàgines 102 i 103 del llibre de text i entre les fotocòpies del guió la resposta a les següents preguntes:

• Què és el traçament?

• Quines eines s'utilitzen? (Dibuixa-les i digués de quin materials estan fetes i les diferents parts que tenen, si en tenen més d'una).

• Com es millor fer les marques de cada distància quan es fan paral·leles amb regle: punts estrelles, fletxes,...? Per què?

• Què és un "gramil" portàtil ? Per a què serveix? Dibuixa-ho.

• Com és la generatriu d'un cilindre.?

• Explica i fer un esbós de com s'han de marcar les generatrius.

• Per a què serveixen els diferents tipus de compàs?

• De quin tipus és el compàs que hi ha al pannell?

• Comenta el procés per traçar cercles sobre una planxa metàl·lica.

• Explica les utilitats de l'escaire de fuster o escaire de 90º

• Per a què serveix el centenell?

2) El peu de rei és un instrument de mesura molt utilitzat tècnicament. Consulta el material que tens i contesta:

• Per a quin tipus de magnituds s'utilitza?

• Amb quines parts del peu de rei es poden prendre mesures?

• Quin tipus de dimensions es poden mesurar amb cada part?

• Resumeix les precaucions d'ús.

• Què és el nònius?

• Del peu de rei que teniu a la vostra disposició, quants mm. té de longitud el regle mòbil (la part del nònius, concretament)?

• Compte en quantes parts està dividit el nònius? (fixa't amb les divisions més petites)

• Calcula quina longitud té cada un de les divisions més petites del nònius

• Explica com es fan les mesures exactes (de lectura directa) i com les que tenen part decimal.

• Fes un dibuix de com quedaria el nònius sobre el regle fix, si mesuràssim una peça que tengués la mateixa longitud que la teva edat (cada any correspon a 1 mm. i cada mes que sobrepassi l'any, a mig mm.)

2) Utilitzant el peu de rei que teniu, mesurau i dibuixau un croquis de la peça que us subministri el professor.

3) Mesures de longitud. Aprofitant els teus coneixements de cursos anteriors i tot el material que tenguis al teu abast:

• Escriu el nom de totes les eines per mesurar longituds que coneguis i dibuixa-les.

• Explica per escrit (sense dibuixos) com és un regle graduat a una persona que no n'ha vist cap mai.

• Quina és la unitat de longitud en el Sistema Internacional d'unitats? Escriu la relació que té amb 3 dels seus múltiples i 3 dels seus submúltiples (es a dir, explica com passar d'un a l'altre).

• Com obtindries la llargada d'objectes que no siguin rectes (perímetre d'una plaça de braus o d'un camp d'Atletisme)?

Quan els objectes tenen formes irregulars, mesclant diferents tipus de corbes, s'han de mesurar o calcular per parts:

• Calcula la llargada o el perímetre de la figura que te digui el professor, expressant el resultat en m., cm., i mm.

4) Mesures de superfície.

• Quina és la unitat de superfície en el Sistema Internacional d'unitats? Escriu la relació que té amb 2 dels seus múltiples i 2 dels seus submúltiples (es a dir, explica com passar d'un a l'altre).

Ja sabeu que la superfície és una magnitud resultant de combina dues dimensions lineals en diferents direccions. La superfície dels objectes no es mesura directament amb un instruments per mesurar àrees ja que és més senzill calcular-la a partir de mesures lineals. La superfície de figures geomètriques es pot calcular utilitzant fórmules matemàtiques. Amb el que saps de cursos anteriors i recolzat amb les taules del final del guió, escriu les fórmules de l'àrea de les següents figures:

Triangle, Cercle i _____________ (el professor te n'indicarà un dels següents: trapezi, Hexàgon Octògon, paral·lelogram, corona circular, sector circular, el·lipse)

Quan les figures són irregulars, les hem de calcular per trossos, buscant figures regulars que s'assemblin a les parts que té o que li falten (per forats o ranures que tengui) el nostre objecte:

• Calcula la superfície de la peça que t'indiqui el professor i expressa el resultat en m² i en cm².

5) Mesures de Volum.

• Quina és la unitat de volum en el Sistema Internacional d'unitats? Escriu la relació que té amb 2 dels seus múltiples i 2 dels seus submúltiples (es a dir, explica com passar d'un a l'altre).

El litre és una unitat de volum molt utilitzada, que sol associar-se en mesures de líquids, ja que els líquids, al no tenir forma pròpia sinó que adopten la forma del recipient que els conté, normalment es mesuren en volum. Però el fet és que tots els objectes reals tenen volum, i per tant, tots els materials, inclosos els sòlids, es poden mesurar en litres.

• Escriu la relació existent entre litres i m³

Com en el cas de superfícies, hi ha fórmules per calcular el volum de figures geomètriques regulars. Escriu la fórmula per a calcular el volum de prismes i d'alguna de les següents figures (la que et digui el professor):

Piràmide, Con, Tronc de con, Cilindre truncat, esfera.

• Calcula el volum de la peça que has croquisat a l'apartat 2 i expressa el resultat en mm³ i en cm³

Quan utlitzam qualsevol instrument per a mesurar la llargada d'un objecte el que estam fent realment és mirar quantes voltes es repeteix la unitat de mesura que hem escollit. Si us fixau bé, tots els instruments de mesura de longituds estan dividits en parts iguals, que corresponen a la unitat de mesura de l'instrument (cm., mm., m.,...). Així, si tallassim l'instrument per cada marca, tendríem un conjunt de peces iguals, de manera que cada una seria com la unitat (1 cm., 1 mm., etc.). Llavors, col·locant aquestes peces que hem tallat, una devora l'altre, sobre la peça que volem mesurar, i comptant quantes hi caben, podríem saber quina llargada té. Per exemple, si damunt d'una peça hi podem col·locar 37 peces de 1 cm., deim que la peça té 37 cm. El que passa però, és que per comoditat, en lloc de tenir les peces separades les teniu juntes en un regle, una cinta mètrica, etc., i en lloc de posar-la d'una amb una dalt l'objecte, posam totes les que té el regle de colp.

Quan volem passar d'una unitat a un múltiple o submúltiple seu, podem utilitzar el mateix raonament, i l'únic que hem de fer es collir peces de la unitat que dessitjam utilitzar (mm. per exemple), i comptar quantes hi caben a l'objecte que mesuram. Això és un manera fàcil però pot ser un poc pesada. Us imaginau quantes pecetes d'un mm. (un poc més grosses que el gruix d'una ungla) hauríem d'utilitzar per mesurar en mm. la peça anterior de 37 cm.? En necessitam 370 de pecetes.

Si som un poc vius, però, ens poder estalviar la feina anterior si utilitzam una mica les matemàtiques que sabem. Pensau que abans havíem mesurat en cm. la peça, i ens en sortien 37. Doncs si ara mesuram amb mm., una única peça de 1 cm. només en té 10. Com sabem que totes les peces de 1 cm. són iguals, totes tendran 10 mm. Llavors, sabent que teníem 37 cm. i que cada cm. té 10 mm, en total tendrem:

37 peces d'1 cm. x 10 peces d'1 mm = 370 peces d'1 mm. = 37 mm.

cada 1 peça d'1 cm.

Per tant, multiplicant la mesura que teniu en un tipus d'unitat, per la relació que té amb la unitat a la que volem passar, tendrem la mesura en les unitats que desitgem.

En les mesures de superfície (àrea) passa el mateix: per a mesurar l'àrea hem de comptar quantes peces de la unitat que volem hi caben en aquella superfície. En aquest cas, en lloc d'utilitzar peces allargades, d'1 cm., d'1 mm., etc., utilitzarem quadrats de 1 cm de costat (per això es diuen centímetres quadrats) per mesurar els cm², quadradets d'1 mm. de costat = mm², .... Comptant la quantitat de quadradets que caben dalt d'una figura sabrem quants cm², mm² o m² té. Per desgràcia no hi ha regles de superfícies ja que serien molt "aparatosos".

Per passar d'un tipus d'unitat a l'altre el que farem, tal com en el cas de les mesures lineals, és comptar quantes unitats del tipus més petit hi caben en el més gros i llavors multiplicar el nº d'unitats grosses per la seva relació amb les unitats petites. Per entendre millor això fixau-vos en el dibuix i l'explicació de la fulla que teniu darrera.

I el mateix farem en el cas de volums, utilitzant ara cubs (hexàedres, com els daus que s'usen en el parxís) de 1 cm de costat = cm³ (cúbic), de 1 mm. de costat = mm³ , etc.