UNITAT: MATERIALS I FERRAMENTES.

ACTIVITAT 8: MATERIALS ORGÀNICS: LA FUSTA.

CARACTERÍSTIQUES I TÈCNIQUES DE TREBALL.

MATERIAL AUXILIAR: 5 trossos de fusta numerats.

OBJECTIUS: Al final de l'activitat l'alumne/a ha de:

• Conèixer la classificació de les diferents primeres matèries.

• Entendre l'aplicació de diferents tipus de fusta segons les seves propietats.

• Reconèixer els tipus més habituals de formes comercials.

• Classificar les fustes en funció de la seva duresa.

DESENVOLUPAMENT:

0) A casa heu de fer un petit resum (1 pàgina com a màxim (si en feis més tendreu menys punts)) de l'obtenció, les propietats i les aplicacions de la fusta, i les diferencies entre l'aglomerat (aglomerado), el contraplacat (contrachapado) i la fibra de fusta (fibra de madera, densidad media (MDFB)).

1) Dins del caixó que us indiqui el professor, buscau un retall de cada tipus diferent de fusta que hi hagi (es a dir, que a la tenda on es compren no siguin ben iguals, i per tant no serviran si únicament canvia la forma de com estan tallats). Per cada tipus diferent que trobeu tendreu 3 punts, però alerta, que si en posau de repetits perdreu els 3 punts corresponents. Ensenyau-los al professor.

2) A un full amb marges i caixetí (denominació del plànol = Presentacions comercials de fustes), feis un croquis de la secció (es a dir, el que es veu des del seu costat, per on s´ha tallat) dels diferents tipus que heu trobat, agrupats en tipus semblants. Retolau el nom dalt cada un dels tipus, i acotau el seu gruix per a diferenciar-los.

3) Els taulers de fusta es venen en les fusteries per superfície (o àrea) es a dir, amb preu per m². Per calcular les superfícies podeu emprar les fórmules de la pàgina que teniu més endavant, però també ho podeu fer comparant:

• Colliu un full de paper i dividiu-lo en parts d'1 cm. per cada costat, de manera que faceu una quadrícula com la dibuixada. Després, on no hi cap 1 cm sencer, feis quadres de 5 mm cada costat. Us ha de quedar un dibuix com el del costat. Ara retallau cada quadret de 1 cm x 1 cm i els més petits, de 0.5 cm x 0.5 cm. Cada quadret de 1 cm té una superfície de 1 cm² (1 cm x 1 cm = 1 cm²). La tira del final us pot servir de regle articulat, dividiu-la en trossos de 1 cm cada un.

• Comprovau si la fórmula de la longitud d'una circumferència (L= 2·P·r). Per això, calculau la llargada de la circumferència que us digui el professor. Apuntau el valor que us ha sortit com Llargada calculada, en cm. Després, emprant les tiretes de 1 cm, anau-les col·locant, una devora l'altre, damunt del perímetre. Apuntau quantes tires d'1 cm necessitau a Llargada mesurada. Si ho heu fet bé ha de sortit el mateix.

• L'àrea dels rectangles és igual a A= b·h. Calculau la superfície dels rectangles que us digui el professor i després mesurau-la amb els quadrets. Apuntau els resultats.

• .Ara comprovareu si les fórmules de la fulla de superfícies són certes: Calculau primer la superfície del vostre escaire i del vostre cartabò (són triangles). Apuntau-les com superfícies calculades. Utilitzant ara els quadrets de 1 cm² i els de 0,25 cm² (0.5 cm x 0.5 cm = 0,25 cm²). mesurau les superfícies i apuntau-les. Us ha sortit paregut o diferent? Feis el mateix amb l'àrea del cercle d'abans.

• Quan les peces són irregulars no hi ha fórmules, però es poden calcular sumant triangles, rectangles i cercles que ocupin la figura. Per practicar, calculau l'àrea dels retalls que us assigni el professor. Per això intentau separar-los (dibuixant dalt d'ells) en triangles i rectangles, i sumau la superficie de cada tros. Quant val si el preu d'aquesta fusta es de 500 pts/m². (1m² = 100 cm x 100 cm)

4) Apart d'aquestes fustes tractades, hi ha fustes naturals, obtingudes directament dels arbres. A simple vista podem distingir alguns tipus de fusta fixant-mos amb el seu color (encara que a voltes estan tenyides, amb les seves vetes (línies que hi ha dins la fusta) i amb els seus grops (taques fosques que tenen). Intentau reconeixer les fustes que us deixi el professor, ambl'ajuda del mostrari de fustes.

5) Apuntau al vostres apunts quin ordre, de més dur (duro) a menys dur tenen l'aglomerat, el contraplacat i la fibra de fusta. Després ho heu de comparar:

Duresa:és la dificultat que presenta un material a ser penetrat per un altre cos (clau, agulla, ganivet, serra, etc.) Per comprovar quin és més dur, intentareu marcar amb la vostra ungla un retall de cada un dels materials. Apuntau quin és més dur (el marcau menys amb l'ungla) i quin més tou (blando).

Resistència: és la capacitat d'un material d'aguantar pesos i forces. Per a comprovar-la, amb les barretes que us digui el professor, i sobre el cargol de banc amb les mordasses separades exactament 90 mm. col·locareu uns pesos sobre cada barreta i apuntareu quin pes hi ha quan es rompi. El que més aguanta, és el més resistent.

Després feis una taula com la que hi ha a continuació, i numerau de 1 a 3 cada fusta, en duresa i resistència. (3 per al més dur i 3 per al més resistent).

   

DURESA

RESISTÈNCIA

 

AGLOMERAT

   
 

FIBRA DE FUSTA

   
 

CONTRAPLACAT

   

 

Ha sortit el mateix que vosaltres havieu posat abans?.