• Conèixer la classificació de les diferents primeres matèries.

• Entendre l'aplicació de diferents tipus de fusta segons les seves propietats.

• Reconèixer els tipus més habituals de formes comercials.

• Classificar les fustes en funció de la seva duresa.

0) A casa heu de fer un petit resum (1 pàgina com a màxim (si en feis més tendreu menys punts)) de l'obtenció, les propietats i les aplicacions de la fusta, i les diferencies entre l'aglomerat (aglomerado), el contraplacat (contrachapado) i la fibra de fusta (fibra de madera, densidad media (MDFB)).

1) Dins del caixó que us indiqui el professor, buscau un retall de cada tipus diferent de fusta que hi hagi (es a dir, que a la tenda on es compren no siguin ben iguals, i per tant no serviran si únicament canvia la forma de com estan tallats). Per cada tipus diferent que trobeu tendreu 3 punts, però alerta, que si en posau de repetits perdreu els 3 punts corresponents. Ensenyau-los al professor.

2) A un full amb marges i caixetí (denominació del plànol = Presentacions comercials de fustes), feis un croquis de la secció (es a dir, el que es veu des del seu costat, per on s´ha tallat) dels diferents tipus que heu trobat, agrupats en tipus semblants. Retolau el nom dalt cada un dels tipus, i acotau el seu gruix per a diferenciar-los.

3) Els taulers de fusta es venen en les fusteries per superfície (o àrea) es a dir, amb preu per m². Per calcular les superfícies podeu emprar les fórmules de la pàgina que teniu més endavant, però també ho podeu fer comparant:

• Colliu un full de paper i dividiu-lo en parts d'1 cm. per cada costat, de manera que faceu una quadrícula com la dibuixada. Després, on no hi cap 1 cm sencer, feis quadres de 5 mm cada costat. Us ha de quedar un dibuix com el del costat. Ara retallau cada quadret de 1 cm x 1 cm i els més petits, de 0.5 cm x 0.5 cm. Cada quadret de 1 cm té una superfície de 1 cm² (1 cm x 1 cm = 1 cm²). La tira del final us pot servir de regle articulat, dividiu-la en trossos de 1 cm cada un.

• L'àrea dels rectangles és igual a A= b·h. Calculau la superfície dels rectangles que us digui el professor i després mesurau-la amb els quadrets. Apuntau els resultats.

• .Ara comprovareu si les fórmules de la fulla de superfícies són certes: Calculau primer la superfície del vostre escaire i del vostre cartabò (són triangles). Apuntau-les com superfícies calculades. Utilitzant ara els quadrets de 1 cm² i els de 0,25 cm² (0.5 cm x 0.5 cm = 0,25 cm²). mesurau les superfícies i apuntau-les. Us ha sortit paregut o diferent? Feis el mateix amb l'àrea del cercle d'abans.

• Quan les peces són irregulars no hi ha fórmules, però es poden calcular sumant triangles, rectangles i cercles que ocupin la figura. Per practicar, calculau l'àrea dels retalls que us assigni el professor. Per això intentau separar-los (dibuixant dalt d'ells) en triangles i rectangles, i sumau la superficie de cada tros. Quant val si el preu d'aquesta fusta es de 500 pts/m². (1m² = 100 cm x 100 cm)

4) Apart d'aquestes fustes tractades, hi ha fustes naturals, obtingudes directament dels arbres. A simple vista podem distingir alguns tipus de fusta fixant-mos amb el seu color (encara que a voltes estan tenyides, amb les seves vetes (línies que hi ha dins la fusta) i amb els seus grops (taques fosques que tenen). Intentau reconeixer les fustes que us deixi el professor, ambl'ajuda del mostrari de fustes.

5) Apuntau al vostres apunts quin ordre, de més dur (duro) a menys dur tenen l'aglomerat, el contraplacat i la fibra de fusta. Després ho heu de comparar:

• Duresa:és la dificultat que presenta un material a ser penetrat per un altre cos (clau, agulla, ganivet, serra, etc.) Per comprovar quin és més dur, intentareu marcar amb la vostra ungla un retall de cada un dels materials. Apuntau quin és més dur (el marcau menys amb l'ungla) i quin més tou (blando).

• Resistència: és la capacitat d'un material d'aguantar pesos i forces. Per a comprovar-la, amb les barretes que us digui el professor, i sobre el cargol de banc amb les mordasses separades exactament 90 mm. col·locareu uns pesos sobre cada barreta i apuntareu quin pes hi ha quan es rompi. El que més aguanta, és el més resistent.

Després feis una taula com la que hi ha a continuació, i numerau de 1 a 3 cada fusta, en duresa i resistència. (3 per al més dur i 3 per al més resistent).

Ha sortit el mateix que vosaltres havieu posat abans?.

Al llarg del procés de construcció de les taquilles s'han anat detectant defectes del disseny inicial (detectats sovint pels alumnes mateixos que construïen les seves taquilles), alguns dels quals s'han subsanat en successives modificacions al projecte inicial.

Els defectes o detalls susceptibles de millora són els següents:

• D'entrada és preferible ajustar (llimar) únicament els costats horitzontals i deixar els costats vertical per al final, ja que així no es perd tanta consistència dels laterals en la zona del forat del cargol.

• No convé foradar el camí d'entrada dels cargols en els costat horitzontals ja que la rosca patina fàcilment.

• Es aconsellable fer les plaques de fibra de fusta de 52 x 35 cm, ja que si no les tapes de darrera queden massa curtes per poder clavar-se a tots els costats.

• S'hauria de replantejar la col·locació de les anelles de tancament, ajustant-les al diàmetre màxim del candau, per donar així menys joc una volta tancada la porta amb pany.

• La distribució de les peces d'aglomerat sobre cada taulell individual és millor canviar-la, deixant els dos costats horitzontals als extrem perquè així ajustaran millor amb les peces laterals corresponents.

• Afegir cola blanca en les unions entre peces reforça la taquilla i, junt amb l'arrodoniment dels caps dels cargols, dificulta el desmuntatge per part d'altres persones.

• Amb la finalitat de tenir un major control del material repartit, i també per perdre menys temps tant de l'alumne/A com del professor en el repartiment, pas per pas, es convenient assignar tot el material corresponent a cada alumne/a de cop.

Per incorporar aquestes variacions sobre el projecte original s'han realitzats nous plànols, que s'incorporen a continuació.

Sant Jordi, 16 d'Abril de 1998.

J.F. HUGUET.

El procés tecnològic que els alumnes de 3r han de desenvolupar completament, corresponent al segon trimestre de 1999, correspon als següents objectius:

• Realitzar un mecanisme per aixecar un pes de 250 gr., capaç de pujar des del terra a sobre la taula (90 cm. aproximadament), equipat amb un comptador de decimetres pujats i d'una alarma d'ascensió o un distribuidor de fil recollit.

Les característiques que ha de presentar el disseny realitzat són les següents:

• El mecanisme ha de ser compacte, de manera que no pot sobrepassar les mesures de 250 x 250 mm de base i 250 mm. d'alçada. Es comprovarà aquest punt amb una capsa referencia adequada.

• El sistema ha de ser variat, de manera que ha d'incloure, al menys, dos dels operadors mecànics explicats al llarg del curs, que funcionin de manera efectiva (no per fer vista).

• El disseny ha de ser desmuntable, al menys de tots aquells operadors que siguin de l'Institut.

• El mecanisme ha de ser lleuger. Per això l'estructura de la grua haurà de ser de tipus reticular, construida amb escuradents, palletes de plàstic, filferro 0,5 mm de diàmetre màxim, tires de paper o cartolina 10 mm d'ample màxim, o semblants.

• Es valorarà tant més quan més ecològic i econòmic sigui el mecanisme. Per això, s`han d'utilitzar el màxim nombre de materials reutilitzats (de 2ª mà) i retalls de materials de poca utilitat.

• Eficiència: aquesta característica, molt important en totes les màquines, consisteix en que s'aprofiti el millor possible l'energia utilitzada. Al final del procés s'avaluarà comprovant quin mecanisme puja més amb el menor esforç.

Per a la realització del procés tecnològic s'han de complir les següents normes:

• Tots els documents que es facin (tant gràfics com escrits, s'han de fer amb fulls normalitzats UNE A4, de color llis, amb els marges normalitzats (els dibuixos amb marc i caixetí,i els escrits amb 25 mm. a l'esquerra i 15 mm als altres costats). S'utilitzarà tinta negre o blava.

• Tots els documents han d'anar signats per la persona que l'hagi realitzat. La signatura es posarà al final si són escrits o al caixetí si són dibuixos. En els escrits, a més a més, s'indicarà el lloc i la data de realització. Es important, per al bon funcionament del procés, repartir correctament la feina entre tots els components, i anar avançant el màxim de treball possible a casa. Cada membre del grup haurà de fer al menys un dels plànols del projecte.

• En la 2ª sessió d'aquest procés tecnològic cada grup haurà de disposar d' una bossa de plàstic de 400 x 200 mm. on poder guardar la placa base que s'assignarà a cada grup, un carpeta on guardar els documents i les peces que es vagin construint, tanmateix com un dossier de tapa transparent per enquadernar el projecte.

• Per a la construcció del projecte, a cada grup se li lliurarà una placa de 250 x 250 mm. que li servirà de base del mecanisme dissenyat. Aquesta placa no es podrà tallar, deformar ni pintar, ja que s'haurà de tornar al final del procés en condicions tan correctes com al principi. (Únicament podran fer-se alguns forats, una volta demanat el Vist i plau del professor, en aquelles plaques que no estiguin foradades prèviament).

• A part de la base anterior, cada grup podrà sol·licitar per escrit (en el full corresponent) aquelles peces de muntatge que necessiti de les que es tenen a l'aula, en quantitat inferior o igual a la que correspon a cada grup. La llista de peces disponibles i les quantitats màximes de cada tipus estan indicades en la fulla corresponent.

• Els altres materials que es necessitin els hauran d'aconseguir els membres del grup, bé comprant-lo, o preferiblement, recollint material de rebuig (deshecho) per reutilitzar-lo (taps d'ampolla, culleres i gots de plàstic, llaunes de beguda, etc.). Aquell material que el grup hagi comprat s'haurà de reflexar en la fulla de comptabilitat de grup i també (junt amb el subministrat per part del professor), haurà de quedar reflexat en el pressupost de materials.

• Per a desenvolupar aquest procés es disposa de 8 sessions. Les dates límit d'entrega de cada part estan indicades en la fulla de planificació corresponent. Aquesta fulla ha d'acabar d'omplir-se amb les tasques a realitzar per cada component . A la cara de darrera s'ha d'anar indicant la feina que fa cada un cada dia.

1. Distribuir els càrrecs i omplir i signar l'acta de constitució de grups (llegir atribucions de cada membre abans)

2. Planificar les fases del treball a fer (omplint una fulla de planificació igual a la subministrada, que cada grup ha de realitzar).

3. Realitzar les fases del procés tecnològic (marcades en l'explicació corresponent) per aconseguir el mecanisme sol·licitat amb el major nombre possible de objectius i característiques marcades.

Les tasques a realitzar en aquest procés estan resumides a continuació:

Detecció de la necessitat: Definida pel departament de Tecnologia.

Busca de solucions: Esbossos individuals realitzats pels alumnes com treball obligatori proposat amb antelació.

Selecció de la millor solució: D'entre les diferents propostes que fan els diferents components del grup, s'ha d'escollir la que millor s'adapta als objectius i característiques definides.

Disseny i construcció de la solució escollida: Es fan tres passes;

• Avantprojecte: en aquest cas bastarà un esbós del disseny escollit, indicant, en la part de darrera del full, com compleix els objectius i quines peces, mesures i materials més importants té.

• Construcció del prototipus: seguint les característiques representades en l'avantprojecte, es construirà un prototipus (primer mecanisme construit artesanalment (a mà)) amb el que comprovar el correcte funcionament.

• Projecte: Ha de tenir tots els documents propis dels projectes:

(Hi ha un full amb una explicació més detallada dels apartats del projecte)

Construcció: després s'hauria de fer la construcció d'un mecanisme real que pogués funcionar correctament i fabricar-se en sèrie, seguint punt per punt, les indicacions del projecte. No es durà a terme aquest curs.

Recapitulació: Repensar i escriure els punts o detalls que podrien millorar-se en dissenys posteriors.

Tendreu un projecte d'exemple per cada grup.

S'aconsella col·locar tots els eixos sobre coixinets per reduir els fregaments.

• Aprendre com construir diferents operadors senzills, amb materials re-utilitzats o barats.

• Comprendre el funcionament bàsic dels operadors habituals de les cases.

• Realitzar muntatges elèctrics per a controlar diferents receptors.

• Entendre i dibuixar el símbols gràfics corresponents als operadors utilitzats.

Les passes a realitzar en aquesta activitat són les següents:

1) Us heu de posar d'acord entre els alumnes que composau cada grup, i , posant 25 pts. per cap, comprar una pila de 4,5 V., tipus "petaca", que haureu de tenir el 2º dia de l'activitat (si no la teniu, cada un perdreu 5 punts).

(D'aquestes piles en venen en algunes tendes de "Todo a 100 pts". Si no en trobau, podeu comprar un paquet de piles normals de 1,5 V i fer un porta-piles)

2) Amb el material que heu duit haureu de construir, cada un de vosaltres, els següents operadors elèctrics:

1.Un polsador

2.Un interruptor tipus "clis-clas"

3.Un commutador

4.Un commutador de creuament

5.Un portalàmpades.

Per això haureu de mirar les fotocòpies que hi ha després d'aquest guió.

A) Fer les tires de material conductor (en aquest cas, de l'alumini de la llauna de refresc). Haureu d'utilitzar la llauna que heu duit, les tisores d'electricista i la màquina de cisallar que tenim al taller. Les passes a fer són:

• Amb les tisores d'electricista, i amb els guants posats, naturalment, heu de tallar la tapa i el fons de la llauna.

• Seguint amb les tisores, haureu de obrir el cilindre que us ha quedat, de manera que us quedi un rectangle d'alumini. Retallau els cantons perquè quedin llisos

• Ara, amb la cisalla (demanau permís al professor), tallau 5 tires de 10 mm d'ample i de llarg igual al costat més curt de la llauna.

Com només hi ha unes tisores cada dos grups, mentre una persona fa això, els altres podeu anar preparant les bases aïllants dels operadors. Feis el següent:

B) Per construir les bases dels operadors utilitzareu trossos de fusta de la capsa de retalls, que tenguin al menys 7 mm. de gruix, i les haureu de fer amb les ferramentes necessàries una forma rectangular de 30 a 50 mm. d'ample per 50 a 80 mm. de llarg.

Es convenient que us organitzeu de manera que en seguida que el que emprava les tisores acabi, comenci un altre a utilitzar-les, ja que si no us faltarà temps.

Si anau en compte, per tallar la llauna podeu emprar també la serra de metalls o el ganivet d'electricista, subjectant be el pot en el cargol.

3) Una volta construïts els vostres operadors, heu de muntar cada un de vosaltres un circuit que, en un posició de l'operador escollit encengui la llum, i amb l'altre posi en marxa el motor que us deixarà el professor, al mateix temps que soni el timbre. Demanau que el professor us revisi el muntatge. Després, dibuixau en el vostre quadern l'esquema del circuit elèctric que heu muntat.

4) Fet això, entre tot el grup, heu de pensar com podeu muntar un circuit que faci, a la volta, tot el següent:

• S'ha de poder tocar el timbre des de 4 llocs diferents.

• Heu de poder fer girar el motor en un sentit o l'altre, a més de poder-lo aturar.

• S'ha de poder encendre i apagar el llum des de quatre operadors diferents.

Una volta s'han avaluat les idees inicials i s'ha escollit la millor, s'han de fer una sèrie de documents on deixarem definides totes les característiques de la solució escollida, de manera que qualsevol per sona desconeguda pugui entendre el perquè del projecte i de la solució, tanmateix com el sistema de construcció o fabricació.

En projectes molt complexos o en aquells on el cost pot esser molt important, se sol realitzar un esborrany del projecte, anomenat avantprojecte, on s'estudien les característiques generals del projecte sense tant aprofundiment, perquè els interessats (clients normalment), sapiguen que lis pot costar i com pot quedar el projecte. Nosaltres passarem directament al document definitiu, el projecte, on ja es defineixen amb exactitut i d'una manera concreta tots els detalls de la solució escollida.

Els documents que formen un projecte estan agrupats en 4 blocs normalment:

• Memòria: és la part escrita del projecte on s'explica en què consisteix i com es preveu realitzar. Pot tenir diferents apartats però, en general, presenta els següents:

• - Antecedents, on s'explica com ha sorgit o s'ha detectat el problema a resoldre.

• - Objectius: per definir les característiques que preten cumplir la solució escollida.

- Explicació del disseny i característiques del projecte, apartat en qué s'enumeren les característiques més importants del projecte. Els materials escollits es poden incloure en aquest apartat o posar apart si són molts o molt especials

- Planificació de la construcció, per detallar les diferents passes, eines i materials que s'han de fer servir en la construcció.

La memòria és la darrera part que es fa, una volta ja se té molt clara la solució del problema.

• Plànols: són probablement la part més imprescindible de qualsevol projecte ja que serveixen per explicar clarament la forma, dimensions i muntatge de l'objecte o servei dissenyat. Els plànols que com a mínim ha de presentar qualsevol projecte són:

• - Planols generals o de conjunt, on es mostren les formes de tota la solució plantejada.

- Planols de detall, de cada una de les peces que formen la solució dissenyada, per facilitar la seva construcció, així com els plànols de talls sobre el material, per mostrar el millor aprofitament possible dels materials de construcció.

- Plànols de muntatge, on s'indica gràficament com s'han d'ensamblar i acoblar les diferents peces construides.

• Pressupost: en aquest document s'exposa la previsió del que aproximadament costarà el projecte, una volta construit i en funcionament. Sol presentar dos apartats, el corresponent als materials, i el de la mà d'obra. En qualsevol cas, s'ha de fer un estat de medicions, que recull la quantitat de cada un dels materials que formaran part del sistema projectat. Aquest estat de medicions, multiplicat pel preu unitari real de cada unitat donarà el preu total de la construcció.

• Annexos, són el darrer document del projecte, on es recollira tota la informació que s'hagi anat consultant al llarg del projecte i es consideri important en la seva realització: calculs realitzats, solucions alternatives, catalegs, llistes de preus, etc.